diumenge, 9 de juny de 2013

L'últim gra d'arena

Ja passen quasi deu mesos des del primer dia que descobrírem quins eren els nostres companys i com innovaríem amb un nou mètode d’aprenentatge. Com sol passar, el temps s’ha encarregat d’avançar veloç i implacable a fi que sense adonar-nos-en, ja ens trobem a les portes de l’estiu, quan tots esperem impacients que caiga l’últim gra d’arena de l’alt del gran rellotge de primer de batxillerat.

L'últim gra d'arena que marcarà la fi del curs
Ningú pot negar que enguany l’assignatura de valencià no s’ha assemblat gens a la d’altres anys, car ha tingut un enfocament prou distint. Una visió de la classe com la interacció entre la llengua i literatura, i nosaltres, a través de les TICs i guiats per Toni. Un sistema que, en moltes ocasions, ha exigit compromís per part dels alumnes i el professor, una dinàmica on no calia memoritzar centenes de fulls, sinó ser capaços d’aplicar-los a diversos texts.

Ja ho anticipava la normativa de l’assignatura que ens lliuraren a setembre, on s’explicava que els mèrits de l’alumne no es buscarien en un examen purament teòric. L’avaluació d’aquest es basaria en una mitjana entre els coneixements i destreses adquirits, i els esforços i treballs realitzats per a aconseguir-lo, reflectit al blog, a classe, als comentaris de text... En definitiva, una visió molt més participativa des del punt de vista de l’alumnat cap a la matèria.

Aquesta setmana, per tant, el nostre objectiu ha estat tancar definitivament el cercle de la cohesió amb els principals usos dels signes de puntuació. Podem dir que hem posat el punt i final a la llengua de primer, i ho hem fet a través de diversos textos de distinta complexitat on vam comprovar que una petita coma o un simple punt pot arribar a convertir-se en un gran problema.

Per tal de vore l’antònim més llunyà de la cohesió treballàrem un text d’una companya del primer humanístic. Comprovàrem la importància que té saber fer bon ús d’aquest recurs, car les nostres creacions poden convertir-se en complexos trencaclosques difícils de resoldre. Entre tota la classe intentàrem donar-li un poc de forma, encara que pareixia ser massa tard, molts pensàrem que l’única solució era desfer-se de la redacció i iniciar-ne una de nova.

Finalment, amb el fi d’observar el grau de preparació que portem cap a l’examen del passat dimecres férem un simulacre d’aquest. Molts de nosaltres ens presentàrem sense haver pogut estudiar i vam adonar-nos que, tot i que no havíem fet una ullada a la teoria, els mecanismes per resoldre els exercicis s’havien anat emmagatzemant al nostre cervell al llarg de l’avaluació, de forma que no resultà gaire problemàtic. Jo vaig respondre 43 ítems correctes d’un total de 50, vaig quedar molt satisfet amb el resultat. Així doncs, amb una mica d’estudi, podem dir que el desafiament està quasi superat.

D’aquesta forma us desitge molta sort a tots els alumnes per poder traure la millor nota possible i us anime a traure forces d’on siga per poder afrontar aquest últim tram amb molta energia.

Aprofite per felicitar, com no, a tots aquells que obtingueren l’apte per a la segona fase dels graus Superior i Mitjà i també dir als que no, que sempre quedarà novembre per tornar a intentar-ho.

Moltes gràcies a tots els companys de classe pels moments que han protagonitzat i compartit al llarg de l’any. Espere vore’ls a tots a setembre, a la meua classe, car amb l’absència de tan sols un d’ells, el 21T haurà perdut part de la seua magnífica essència.

Ens veiem a segon.

Gràcies.


Sort. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

S'agraeixen els comentaris dels companys i les companyes de classe al meu apunt.