divendres, 10 de maig de 2013

Treball creatiu de Terra Baixa


Açí està el me treball creatiu. Es tracta de novel·lar una o més escenes significatives del llibre. He seleccionat les dos ùltimes del segon acte, perque les considere importants ja que Manelic descobreix tota la veritat.

Escenes IX i X del Segon Acte

Dit popular es “Després de la tormenta arriba la calma”, encara que no sempre la calma dura molt.

Després de mantindre una discusió, barallar-se i fins i tot Marta acabar ferida, ambdós, Manelic i Marta, decideixen que estaran millor i seran més feliços allà d’alt, d’on prové Manelic, a les muntanyes, on ningú no gaudira dir res dolent sobre ells. Amdós son a casa quasi preparats per eixir en dirección cap a la seua destinació amb l’intenció de viure ells dos a soles. En açó entra Mossèn, que arribava amb Sebastiá a cavall. Manelic li diu que preten fer,  que s’en va amb la Marta a la muntanya, i que si li pot dir a l’amo Sebastià que gracies pel molí. Mossen no ho enten i li respon que aço s’ho diga al Sebastiá que ja hi es.

Marta que havia escoltat tota la conversa, trata d’eixir preveïent el que anava a pasar però es troba amb Sebastià en la porta i es queda amb la cara blanca. Sebastià bromeja un poc amb la Marta pero li veu la cara i pregunta que li pasa. Manelic l’hi diu el que tenen pensat fer. L’amo Sebastià incredul li diu a la Marta:

-Marta, què està dient aquest home! Contesta’m! Que em contestis!
-Sí, que ens anem! – Li contesta la Marta.

Quan sebastià escolta açó s’enfureix, agafa a la Marta pel braç peró aquesta s’escapa i s’agarra a Manelic, dient que es seua, cosa que enfureix més a Sebastià. Aquest li diu a Mossèn que cride als llauradors per a treure a Manelic. Aquest no entén per que l’han de traure de sa casa i es disposa a eixir amb la Marta quan Sebastià s’interposa, li diu que ell es l’amo d’ell, de Marta i de tot i li pega una bufetada a Manelic, que no s’ho pot creure, evitant que isca. Marta li diu amb ira:

-Manelic, que t’ha pegat. Revenja-t’hi.
-Oh, quina ràbia. Però si ell és l’amo! – Diu Manelic plorant rabiós.
-No és l’amo, no, que ell m’ha perdut! A mi! Ell! Ell! Que es la meva deshonra!
-Vós! Oh!... Tu! Lladre! Pillastre! Lladre! – I es llança a per Sebastià.

Manelic s’ha donat compte de que tot el casament i tot el que li havia dit a ell l’amo era mentira, que tot era per l’interés d’aquest i no li importaba res ell, el pastor que era un trosset de pà.  De colp entren els llauradors i Mossèn, els separen i mentres traten de traure a Manelic de la casa Sebastià diu una vegada recuperat del sobresalt i amb la Marta entre els braços:

-I aquesta meva per sempre! – Referint-se a la Marta.
-No! Es meva! Lladre! Ja et trobaré! Et mataré! – Diu amb molta ràbia Manelic.

La desesperació i ràbia de Manelic i Marta es molt gran, despres del que havien pasat, despres de pelear-se i a la fi arribar a un acord, els separen a la força. Ambdós es donen compte de que el que ells volen no importa res, a soles el que vol l’amo, un tirà. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

S'agraeixen els comentaris dels companys i les companyes de classe al meu apunt.