divendres, 10 de maig de 2013

Treball creatiu de Terra Baixa

Aques es el meu treball creatiu sobre la lectura del llibre de "Terra Baixa". Es tracta de tres escenes del llibre (les tres últimes) , que las he novelitzat. Espere que os agrede.


ACTE III- ESCENES IX
Vaig veure que era el moment perfecte per a escapar, però quan vaig eixir de casa vaig escoltar una veu que em resultava molt familiar.
-Qui hi ha aquí?- vaig preguntar
Era el Sebastià! Deu meu! Vaig correr però ell no em deixava fugir i em demanava que li respongüera a la pregunta de a on anava mentres m'agafava del braç.

-Deixa'm! Que et dic que em deixes!
Estava morta de por, però em vaig armar de valentia i li vaig confessar al Sebastià que em volia anar.
-Així m'agrada, així. Que t'trateveixis a dir-m'ho a la cara – va dir ell.
-Sebastià, jo t'ho demane, deixam sortir d'aquesta casa!

De cap manera el Sebastià em volia deixar sortir.. Li vaig demanar que ja que ell no em deixava sortir que se'n fora ell i que em deixara a mi al molí i que li pringüera foc amb mi dins, si el volia, però al escoltar tot això va anar a la porta i la va tancar dient que mai em deixaria sortir.

-No, no això no! Obre, per Deu, obre! - li vaig demanar.
-No, aquí tancats tu i jo, tots sols!

Al escoltar aquestes paraules em vaig espantar molt i vaig retrocedir, aleshores el Sebastià em va dir que ell em necessita per a respirar i per viure. Que no soporta que li diga que estime més al Manelic.
Això em va fer gracia i em va donar una alegria al escoltar-lo perque així el podia fer rebiar i enfadar.

-Si, si me l'estimo, me l'estimo amb tota la meua vida, i amb tota la meua sang i amb la meua anima que me l'estimo- li vaig dir al Sebastià
-La Marta...no és res la Marta, mes la dona del Manelic hi és tot, perquè és la seua dona! - li repetia .
Amb aquestes paraules el Sebastià es va desesperar i va començar a dir que jo era seua. Que mai ens anava a perder i que ell volia que m'anara amb ell a la seua casa.
Jo aixó no el pensava fer de cap de les maneres, ja que el Manelic m'estimava més que ell. Per a molestar a el Sebastià vaig començar a dir el nom de Manelic .

El Sebastià va començar dir que em iba a anar amb ell ja fora viva o morta.
Vaig començar a possar-me resbiosa i no parava de negar aixó de que em tendria que anar amb ell. Per això vaig amenaçar al Sebastià amb que si s'acostava més a mi li mataria ja que aquest no parava de dir que s'estava tornant boig i a mi m'espanatava cada vegada més.

Per a veure fins que punt era capaç d'arribar li vaig dir que amb mi si que era prou valent per a dir-me eixes coses però que segur que amb el Manelic no ho era tant. Ell va respondre que si que era capaz. En eixe precís instant va entar el Manelic per la porta.  
     







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

S'agraeixen els comentaris dels companys i les companyes de classe al meu apunt.