diumenge, 26 de maig de 2013

La protagonista de la fi

Sens dubte, l’esdeveniment més atractiu d’aquesta setmana ha estat la vista a classe dels treballs audiovisuals lliurats al voltant de Terra Baixa. Jo ja vaig fer la correcció abans de la sessió, de tal forma que no hauré de repetir-ho. Això no obstant, Toni ha proposat a la resta que facen algunes rectificacions, la majoria d’elles arran aspectes sintàctics, lèxics, ortogràfics o simplement de millora de la qualitat del so.

Personalment, el que més m’agradà fou el de Laura, pel sentiment i l’emoció que li va donar. Però també em feren riure els de Pablo Giménez i David Chuliá per l’enfocament humorístic que els varen donar.

Entre tots i en base a la rúbrica que nosaltres mateixos vam elaborar, férem una estimació de la nota preliminar dels videolits. Com aquesta no seria determinant per avaluar finalment a l’alumne vaig decidir participar, i en el meu cas, em tocà puntuar els títols de crèdit i la finalitat del missatge. Com que molts som principiants a aquest tipus de treballs vaig detectar una errada molt comú i recurrent, l’absència dels crèdits necessaris.

Per altra banda, la cohesió s’ha presentada com la protagonista principal de les darreres setmanes que ja comencen a escriure l’epíleg del curs. Tal com digué el professor, durant tres sessions més ens encarregarem de donar-li fi i introduir els pronoms i les seues formes per tal d’acabar els continguts de primer de batxillerat.

Aquests dies hem insistit en la comprensió i pràctica dels mecanismes lèxics de cohesió, fent algunes fitxes del llibre Text i Gramàtica que el mestre ens presentà dijous. Com que prous conceptes ja els vegèrem l’avaluació passada a Castellà, ens va resultar relativament fàcil entendre els conceptes presentats. Els únics problemes que sorgiren foren els dubtes a l’hora de triar el tipus de contrast que se’ns presentava: complementarietat, antonímia i inversió. Recorde ara mateix un dels exemples que eixiren als exercicis: fer i desfer. Inicialment jo pensí que es tractava d’una complementarietat, car no es pot “migfer” una cosa, o es fa o es desfà. Malgrat, Toni em corregí dient que ens enfrontàvem a una antonímia perquè existien paraules que mostraven un grau mitjà com malfer. En conclusió, cap problema que no fora aclarit a classe.

A més, també començarem amb alguns mecanismes gramaticals de cohesió com la nostra vella amiga dixi, l’anàfora o l’el·lipsi. Encara que al llegir-ho puga asustar-nos, en la pràctica veiem que és prou fàcil amb els anys que portem en contacte amb el valencià.

Supose que les properes setmanes ja ens iniciarem amb els recursos restants com la definització i els temps verbals. La conclusió obligada que trec d’aquest període que ja suposa l’inici dels últims dies de curs, és que la cohesió es troba per tot arreu. Quan escrivim una carta, quan llegim una novel·la, quan fem una ullada a un anunci... Som creadors i receptors d’aquest fenomen lingüístic que podem trobar fins a aquesta entrada. Allò que no es tan fàcil és saber i aprendre a reconèixer-la i utilitzar-la per, junt a la adequació i coherència, crear uns texts de qualitat i estar preparats per a afrontar la selectivitat que se’ns presenta en poc més d’un any.

Aprofite com sempre per animar als candidats dels graus de la Junta a esforçar-se i aplegar als seus objectius, que ja tenim ací els exàmens!


Molta sort a tots.

Setmana basada en l'estudi de mecanismes de cohesió



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

S'agraeixen els comentaris dels companys i les companyes de classe al meu apunt.