diumenge, 28 d’abril de 2013

I viva la paraula!

15 - 18 d'abril de 2013.

Bona nit.
M'agradaria començar dient que aquestes no han sigut unes setmanes fàcils, no tant per la dificultat dels exàmens o proves que havíem de fer, com per la quantitat d'aquests, que no en van ser pocs. Si a tot això li afegim que vam tenir que llegir uns poemes davant d'un públic entregat, vos podeu fer una idea. Llevat d'això, tot ha transcorregut amb molta calma, i aquestes han sigut dues setmanes més al curs, també dues menys.
Una tranquil·litat inmensa.
Massa, diría jo.

Dilluns començava una nova classe de valencià, i ja en són unes quantes. Al mateix temps, es tractava d'una continuació del debat que vam començar el dijous anterior. Aquesta vegada vam llegir tots, i vam comprovar que llegir en públic no és tan fàcil com sembla, i això es veia en la forma de llegir de moltes persones.
Semblava fàcil.
No ho era.
Vaig triar el fragment al qual la Marta li demanava a Manelic que li ferira, i aquest, sense voler, ho va fer. Vaig explicar els motius de la meua elecció a classe, tot i que sembla que no van quedar molt aclarits. La resta també va llegir allò que més li havia agradat, amb les seues explicacions pertinents.
Una mica monòtones.
Va haver-hi companys que van llegir un altre passatge que els agradava, no sé si per pujar nota, o perquè el temps ho requeria. En tot cas, el debat va arribar a la seua fi. Després, el professor ens va cantar les notes dels exàmens de ''Terra Baixa'' que havíem fet la setmana anterior. Vaig obtindre una nota conforme amb allò que m'esperava.
Tot havia eixit bé.
Però encara restava molta setmana.

Potser dimecres va ser el día més tranquil que vam tindre. En arribar a classe, després d'un examen de dos hores en altra matèria, era l'hora de vore alguns dels vídeos que altres persones havíen fet l'any passat, per tindre una idea aproximada d'allò que hem de fer.
I m'agradava, molt.
No va ser fàcil, ja que un tall de la llum va fer acte de presència, dificultant la tarea, fins al punt que vam estar a punt de deixar-ho per impossible. No va ser així. La llum va tornar, i junt amb ella, els vídeos.
Hi havia un que destacava.
Va ser el que havia fet una alumna menor, amb una presentació increíble, i potser amb la millor música, la qual cosa va animar a tots els que allí ens trobàvem. D'altra banda, la resta també em van agradar molt, tant per la seua elaboració, com per les imatges, la música, o pel seu contingut.
Tots eren magnífics.
Tant de bo el meu també ho siga.

Dijous va tornar allò que resulta tan fastigòs per a alguns, l'anomenada rutina. Vam corregir els exercicis de sintaxi que ja teníem quasi acabats, no sense dificultat, i el professor ens va repartir un altre full de sintaxi, el que serà l'últim per a treballar.
L'últim.
No sona malament.
He de dir que el text que aquest últim full contenia no era gens fàcil de traduir, tot i que ho vam intentar, però estic segur que tots vam cometre algun error!
Perquè no era fàcil.
Aquesta última classe de la setmana també va servir per a anunciar que 10 alumnes a la nostra classe haurien de preparar-se un poema d'Àngel Guimerà, per a llegir-lo dijous vinent al saló d'actes.
L'elecció seria al día següent.
Qui llegiria? de segur que ho passariem bé!

22 - 25 d'abril de 2013.

Aquesta era una setmana especial.
Diferent.

Dilluns tocava una classe típica. Vam estar treballant els diferents tipus de conectors que podíem trobar en determinades oracions que el professor ens va reparitr. N'hi havia d'alguns que guardaven el seu misteri, ja que no s'escriuen com tots pensàvem que es faria.
Uns conectors.
Un misteri.
Un altre misteri, i aquest més important, era l'elecció dels alumnes que llegirien d'ençà a 3 díes els poemes de Vicent Andrés Estellés. El professor va començar a recitar els seus poemes, perquè nosaltres poguérem escoltar-los i decidir quin d'aquests ens agradava més. Els candidats van començar a eixir. En una xicoteta disputa, o broma, com es vulga considerar, em va tocar a mí.
''Assumiràs la veu d'un poble''
Era el meu poema.

Dimecres va ser una classe pareguda a la del dilluns. Aquesta vegada, allò que vam fer va ser corregir les oracions, tant amb els corresponents conectors com amb la resta de paraules incloses.
I jo vaig tornar a ser el primer.
Després alguns alumnes van començar a recitar els seus poemes, eixint a peu a recitar-los, perquè els férem algunes recomanacions, tot i que l'únic que ho va considerar oportú va ser el professor.
Perquè ho feien bé.

Dijous va ser el millor día de la setmana. Vam baixar al saló d'actes, i després d'una breu introducció, tots vam començar a llegir els nostres poemes. Va ser una magnífica experiència.
Respecte, tranquil·litat, humiltat.
Silenci.
Eren les condicions que va reunir aquesta reunió lectora. L'ambient va ser idoni per a llegir, i tots aquells que ho vam fer ens vam sentir molt a gust, encara que hi havia una mica de nervis.
Aquesta experiència va servir per a recordar a aquest meravellós poeta, anomenat Vicent Andrés Estellés, el qual tenia una forma d'escriure molt peculiar, amb una lectura molt fàcil, molt simple, cosa que feia que poguérem gaudir dels poemes més si cap. També va haver-hi moments de nostàlgia, però formen part d'aquest tipus d'events.
Tant de bo tinguem un altre event d'una magnitut pareguda a la d'aquest!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

S'agraeixen els comentaris dels companys i les companyes de classe al meu apunt.