diumenge, 3 de març de 2013

Treball creatiu. Carta d'amor per a Carmesina.

Carmesina, ànima nítida, lliri entre cards:

Diuen que no hi ha peixos sense mar. Diuen que no hi ha nit sense dia. Diuen que no hi ha amor sense guerra.

Què pitjor que perdre la guerra de l'amor una vegada que ja he conquistat fins l'ùltima espasa?
Blanca flor de lliri, quantes vegades he somiat estar en aquest moment on la teua pell juntament amb la meua formen una sola pell?
Quantes vegades he desitjat rendir vassallatge a la teua bellesa sense importar quan jo estic ací i tu estàs allà?

Tal vegada, he cultivat la meua vida amb esforç i tenacitat, amb saviesa i destresa, amb resistència i potència, amb sentit i direcció, però amb només un motiu, la teua vida.
Per totes i cadascuna de les meues batalles vençudes, per totes i cadascuna d'els somriures i mirades que hem creuat, per totes i cadascuna de les situacions a les quals hem afrontat.

Per tot això i per més, vuic finalitzar la meua vida al teu costat. Trobar la pau que fins ara no he trobat en cap paradís, junt al teu alma.

Conèixer tots i cada mil·límetre de la teua pell. Ajudar-te a millorar la qualitat de la teua vida.
Fer-te sentir única i insuperable al mon sencer. Mostrar-te el meu amor cortès dia tras dia.


Què pitjor que saber que totes i cadascuna d'aquestes lletres formen part del meu somni, i no de la meua realitat?



Tirant lo Blanc.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

S'agraeixen els comentaris dels companys i les companyes de classe al meu apunt.