diumenge, 3 de març de 2013

TIRAN LO BLANC. CARTA A JOANOT MARTORELL


Senyor Joanot Martorell.
Acabe de llegir la vostra novel·la “Tirant lo Blanc” i volia donar-vos l'enhorabona per aquesta magnifica obra literària, que personalment m'ha agradat molt, ja que es tracta d'una de les novel·les cavalleresques més belles que e llegit.
M'ha agradat molt la psicologia que heu sigut capàs d'inculcar als personatges, l'evolució psicològica i emocional es molt bona i es manifesta en un gran nombre dels personatges, com la Viuda Reposada, Carmesina...
Els episodis de lluita son molt entretinguts i m'han agradat per la seua tensio. Però hi ha una cosa que m'ha paraescut molt exagerada , i es que en algunes de les batalles que lliura Tirant, com la que l'enfronta contra la flota musulmana, per al meu parèixer s'exagera massa l'enginy que te Tirant per a vèncer i lo fàcil que li resulta.
Per altra banda l'intriga amorosa que succeïx al palau de Constantinoble m'ha parescut molt emocionant i enrevessada, sobre tot l'enginy de la Viuda Reposada per a allunyar a Carmesina i Tirant.
Per a concloure aquesta carta, m'ha provocat una gran tristor el final inesperat que tenen els dos amants. La veritat es que la mort de Tirant quan havia aconseguit la seua felicitat, al casar-se amb Carmesina, m'ha xocat molt i a sigut un fet que no m'esperava, però la mort de Carmesina per la tristor a causa de la mort de Tirant ja era més d'esperar.
Per concloure, tan sols puc dir una cosa enhorabona per haver aconseguit una obra tan espectacular i que dubte molt que siga igualada per cap altra del segle XV.
Atentament: Héctor Zaldívar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

S'agraeixen els comentaris dels companys i les companyes de classe al meu apunt.