diumenge, 3 de març de 2013

Carta de Tirant a Carmesina

Oh, estimada Carmesina!

El meu amor per vostè es suprem. La seua bellesa és més gran que la que pot aportar qualsevol  dona. El seu valor i la seua honestedat son més grans que la que pot aportar el cavaller més valerós de tota l’ historia. Soc un presoner del teu amor, cada hora, cada minut, cada segon pese en tu. Al camp de batalla estic desorientat, si no es per la teua presència al meu interior, em dones coratge, força i valor. No hi ha tan sols un cavaller que haja derrotat per a no demostrar-te el meu amor, que es més gran que qualsevol imperi.

 Per això vull que sàpiga que en cort període de temps et faré una visita, que de segur que serà la millor cosa de la meua fosca vida. Ja sé que no soc mereixedor de la teua virtut, per m’ agradaria passar al vostè costat la meua vida, fins morir als seus braços. Per favor, no hem rebutge, perquè si fa això, serà més dolorós que qualsevol de les tortures existents. Per Mar aire i terra, ningú obstacle es el suficientment majestuós per a reunir-me amb tu. Potser que jo no estiga amb tu, però el meu pensament sempre es trobarà al teu costat. El meu cor a rebut tantes ferides, que l' esperança ha fugit desesperada, per això preferisc estic amb tu abans que ser emperador de deu imperis, per que vostè no es un ser humà d' aquest mon. Nosaltres no son més que dos titelles manejats pel impredecible destí. Aquest que juga amb nosaltres, i amb tots el hòmens del món. La nostra història té que terminar bé, puix que nosaltres son dos amants de veritat. 
El teu pare em prendrà com el teu marit, ja que vull viure amb tu, sino maleïda la fortuna, ja que jo tans sols visc per a tu.

El teu esclau i el teu cavaller, el teu servidor, el teu amant.

Tirant lo Blanc. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

S'agraeixen els comentaris dels companys i les companyes de classe al meu apunt.