dissabte, 9 de març de 2013

Comentari de Vita Christi

Isabel de Villena

L’autora és Isabel de Villena. Va naixer a Valencia el 1430. Filla bastarda del noble Castelló i escriptor Enrique de Villena. De jove clarissà i ingressà en convent de la Trinitat de Valencia. Arribà a ser abadessa el 1463. Morí en aquest mateix convent el 1490. Només ens ha arribat una obra, aquesta.

El gènere es histórico-literari basat en l’època de Jesuscrist. El tema és religiós, ja que parla de Crist i Maria, i l’aunciació que li fa el angel a esta.

En l’època que aparegué Crist predicant a Jerusalem, hi havia una dona de bona familia, de molta bellesa i abundància de bens. No tenia pare ni mare i era la primogénita, i per tant poseía els diners. 
En la seua juventut, veient-se lliure es va dedicar a complaure el seu desig luxuriós. Satisfeia el seu apetit sensual i comprava totes aquelles coses que a ella la feian més bella, i com tenia diners tot això ho conseguía. 
Però es clar, per bona familia de la que provinga els seus pecats fan que perda la seua reputació. Aquest fet fa que les persones puguen parlar malament  d’aquesta dona anomenada Maria Magdalena, i coneguda com “la dona pecadora. 
Aquesta dona va ser contemporánea d’un home predicador, del qual deien que convertía els cors de malvats i pecadors en cors bons. Maria en oir açó volguè vore’l amb els seus ulls. 
De matí, s’arreglà molt i be, per a que els assistents al sermó la vegeran molt bella. Va eixir de sa casa a cavall ben acompanyada. Quan arribà, va pasar per la multitud per a estar més prop del predicador. Aço va provocar un rebombori que durà una estona. 
En arribar crist, el predicador, es va fixar en Maria i va dedicar el sermó a ella. Crist digué que volia donar misericordia, i que tot pecador seria perdonat si aquest reconeixia els seus pecats, les seues errades. 
Magdalena escoltant açó, baixà el cap i començà a plorar, pressa de l’amor que ell li havia causat. Es pot dir que ella deixà de pecar i es posà al servei de Crist. 
Maria Tornà a casa a peu, avorrint tot açó que abans havia amat.

Isabel de Villena usa un estil senzill i pla, al contrari de la resta de la prosa de l’època. Aquest fet fa que no hi hagen paraules cultes al llibre.

Me’l imagine com una persona que coneix be la vida de Crist, religiosa. Va dirigit a gent que tambe te aquestos coneiximents, però que no te perque ser creent. 
Es molt similar en quant a la luxuria, cosa prou abundant hui en dia. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

S'agraeixen els comentaris dels companys i les companyes de classe al meu apunt.