dissabte, 9 de març de 2013

Comentari de Vita Christi

L'autora d'aquest fragment és Isabel de Villena la qual va naixer a València en 1430. Era fillas bastarda del noble castellà i escriptor Enrique de Villena. De ben jove professà clarissa i ingressà en el convent de la Tinitat de València, fundat per la reina Maria, cosina seua i esposa d'Alfons el Magnànim, i arribà a ser-ne abadessa seua condició de filla bastarda. Morí en aquest mateix convent el 1490.
Fou una dona molt culta i mantigué relacions amb molts escriptors de l'època, els quals li dedicaren diverses obres.

Aquest fragment del seu llibre Vita Christi conta la història d'una dona a la qual se la va jutjar no molt bé. En el fragment les persones del poble on vivia la senyora parlaven d'ella a les seues esquenes. Ej:(...parlava tan profusament d'aquesta senyora que es deia Maria Magdalena...)

Per tal que estiga més clar, faré un breu resum sobre el fragment.
Aquesta història tracta d'una senyora molt rica i de singular bellesa la qual tenia un germà i una germana. A la senyora li agradava fer festes ja que com que era rica s'ho podia permetre i també es comprava a muntó de coses com vestits luxosos i amb novetats.
La gent es va assambentar de les festes que aquesta senyora solia donar i a més ella tenia per llei seguir tots els seus apetits sensuals.
Així aquesta senyora , de bona classe social, singular en bellesa i riqueza, va veure ràpidament la seua reputació tacada.
Un dia va escoltar parlar sobre una predicació del senyor, on es transformen en bé els cors i les voluntats dels homens de mal. Va decidir anar i per allò es va posar a punt tal com en ella era de costum. Es va col·locar en una d eles primeres files per a escoltar-lo. Quan Mgdalena (així denominaven a la senyora) va mirar a sa Majestat li va llançar una fletxa d'amor dins del cor i així sa Majestat va dirigir tot el semó a ella. Aquest pedia misericórdia i Magdalena oint aquestes paraules i sentint-se arrossegada per gràcia singular de la clemencià divina es va posar a plorar i va dir que ja que ahí la volien molt s'anava a quedar i que li podien demanar toto el que vulgueren.

La idea principal d'aquest fragment és por dir que és que els malparladors jutgen i condemnen la vida d eles persones que es preocupen més de satisfer la seua voluntat desordenada que no de conservar la reputació. Aquesta frase ix exactament igual al llibre i resumix perfectament el que ocorre amb la història de Magdalena

Aquest fragment s'enten prou bé, encara que té paraules cultes com podria ser sageta que aleshores significa fletxa.
També un altre example de expressió culta és Ej: (Estant aquesta noble Magdalena en la fervor de les seues gales..)

A l'autora d'aquest fragment me la imagine com a una persona molt intel·ligent i segura d'ella mateixa per la forma en la que escriu. L'època de l'obra és medieval i els destinataris podrien ser persones nobles interessades en la cultura i la lectura ja que aquest tipus de lectura iva dirigida a els nobles.

En la actualitat pot ser que també hagen casos com els de Magdalena,

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

S'agraeixen els comentaris dels companys i les companyes de classe al meu apunt.