diumenge, 3 de març de 2013

Carta per a Carmesina

Estimada meua, eres la llum en la foscor, no puc fer res, no puc dormir no puc pensar amb claritat, asoles tu estas en el meu cap, la teua velleça no te fi, la teua pell blanca i perfecta a ferit la meua anima i ara ja no es pot reparar.

En les batalles tinc por de morir per que no tornaré a veure la teua esvelta figura, o Deu meu com has pogut crear una dona tan perfecta, ara tu ets la persona que mes influeix en mi la persona que ara mateix mes m´importa tu i asoles tu seras la meua amada i conte els dies fons que es torne a veure.

Te cridaré la meua deesa la meua reina, la calma de la meua tempestad o Carmesina que faré sense el teu  amor? Estic viu perque no puc morirme sense dirte el molt que t´estime no puc morirme sense ficarme al teu lllit i fernos un sol, no puc morirme sense tindre l´oportunitat de ferte feliç.

Amada, sense el teu amor estic perdut, eres el perqué encara estic viu i si tu no estigueres en aquest mon et seguiria on fores encara que aixó implique la mort.

Sempre t´estimaré

Tirant lo Blanc

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

S'agraeixen els comentaris dels companys i les companyes de classe al meu apunt.