diumenge, 3 de març de 2013

Carta d'amor de Tirant a Carmesina

Jo, Tirant lo Blanc, confesse el meu amor per tu, Carmesina.


Pe què em vaig enamorar de tu?
Bella donzella, de bons costums,
de pell clara i pits de cotó
pels quals qualsevol cavaller moriria d'amor.


Ja són moltes les nits sense la teua dolçor
si em deixes, somiaré
amb la teua calor
aquella que m'emboira sempre el pensament


Voldria dir-te, estimada meua,
que ja no sóc jo sense la presència teua
sense les teues mans caminant pel meu cos
sense el tacte del teu cabell sedós.


Ara ja no puc viure sense tu,
sense el teu cos ple de llum,
sense la teua melodiosa veu,
sense els teus ulls que en mi fixeu


Sense tu el bosc en desert s'ha convertit
sense tu, jo ja no sé on estic
perquè la meua ànima et segueix a tu
i sense tu em faig petit com Neptú


Des de la primera nit al teu costat
lluny de tu sent que em costa respirar
així que us done el meu valor
a canvi del vostre amor


Siguem amants de nit i còmplices de dia
fins que ningú puga impedir la nostra gosadía.
No m'importa en batalla trobar-me amb la mort
si ja he perdut la batalla del teu amor.


Estimada Carmesina, només tu eres la meua vida.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

S'agraeixen els comentaris dels companys i les companyes de classe al meu apunt.