diumenge, 3 de març de 2013

Capitol XIV: "Si no dic la veritat, llanceu-me de cap a la mar"

En aquest capítol comença quan a l'emperador li arriba un correu que li porta males noticies sobre la victòria dels turcs sobre els cristians en una batalla prop dels territoris de Sant Jordi, aquesta noticia s'estengui ràpidament però tota la ciutat.
L'emperador va fer cridar a Tirant, i li dona les lletres que tenia a la ma que es referien a la gran derrota, després d'això van entrar dos homes que havien escapat del camp de batalla i van contar la gran destrucció que allí havia provocada, aleshores l'emperador es va retirar amb les mans al cap, al veure aixo Carmesina, l'anima va escapar-se del seu cos, i els metges van dir que devia de estar morta, quan Tirant va escoltar aixo caigué a terra del dolor que tenia, i es va trencar altra vegada la cama.

Tirant va estar 36 hores inconscient, quan va tornar en si, nomes quería morir, i tot el mon pensava que eres els últims moments de vida de Tirant.
Però mes tard arriba una vella jueva que havia sabut del mal del cavaller, i va proposar una idea per a que Tirant curara del seus mals, va proposar a l'emperador aparentar que els turcs estaven a les portes de la ciutat per a que aquest es mogut per el seu instint de cavalleria es llevara del llit.
Aixo van fer, i sorprenentment va funcionar, Tirant es va llevar del llit. Després d'això Tirant va demanar a Hipòlit i al senyor d'Agramunt que prepararen 10 galeres per a partir, al dia següent  Tirant va partir, però, Carmesina al no poder acomiadar-se d'ell, va anar fins al port junt a l'emperador i Plaermavida.
Plaermavida va pujar a la galera de Tirant i li va contar tot el relacionat amb l'historia del negre hortolà, després de saber tota la veritat, Tirant va jurar que si haguera pogués baixar de la galera hauria cremat a la Viuda Reposada amb les seues pròpies mans.


Després d'això  la mar es va tornar molt brava i la galera va naufragar, Tirant i Plaermavida van sobreviure, però van acabar molt lluny un de l'altre a Plaermavida la va recollir un vell moro, que la portà prop de Tunis, a Tirant per altra banda el va recollir per un alt dignatari anomenat Cabdillo, el fill del qual el va empresonar.
Temos després el Cabdillo el trague de la presó i aconseguí alliberar el rei de Treciment i la seua filla, aquesta s'enamora de Tirant però aquest lo va dir que el seu cor ja pertanyia a una dona cristiana.
A causa dels seus servicis Tirant va ser lliberat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

S'agraeixen els comentaris dels companys i les companyes de classe al meu apunt.