diumenge, 17 de febrer de 2013

L’ÚLTIMA CORBA: PROGRESSEM EN LA PROGRESSIÓ

SETMANA 2.5: 11 – 17 Febrer

            Llengua i literatura tornen a disputar-se el protagonisme en aquesta setmana, que bé podem anomenar-la com la corba abans de la recta final. Nou temari, repàs de continguts i proves decisives adquireixen un pes rellevant durant les tres sessions de valencià.
            La primera i més ampla part de la setmana, dividida entre dilluns i dimecres, li la dedicàrem a la progressió temàtica, element propi de la coherència referit a com es desenvolupa, com el seu nom indica, els temes i remes dintre de la unitat textual. Bàsicament la definírem com la mostra organitzada de la connexió i incorporació d’informació nova. Per al nostre examen, que s’esdevé per a dintre d’unes dues setmanes, haurem de saber diferenciar entre quatre tipus d’esquemes:

Esquemes de progressió lineal: a aquestes estructures, el rema d’una oració serà el tema de l’oració següent. Tot seguit us escric l’exemple que vaig escriure a la pràctica del dimecres arran la formació de la pluja:
            L’aigua del mar es calenta i s’evapora donant lloc als núvols. Aquestos, es desplacen pel territori amb tendència a anar als llocs freds. Per últim, en eixes zones, l’aigua es condensa i es produeix la plutja.

Esquemes de progressió de tema costant: ací s’aporten dades noves relaciones amb un mateix tema al llarg de tot el text. En moltes ocasions es troba elidit perquè no hi ha confusió possible i també, per descomptat, per tal d’evitar repeticions. Aquesta estigué la meua idea:
            Fer esport ens ajuda, entre moltes altres coses, a mantindre uns hàbits saludables òptims. A més, a moltes persones els serveix per tal de deixar mals vicis com fumar o beure. Altre aspecte beneficiós seria que ajuda a lliurar l’estrès i desconnectar de la rutina.

Esquemes de progressió de temes derivats: encara que a vegades, i sovint en el meu cas, es confon amb la progressió temàtica, la informació s’exposa en remes derivats de diversos temes, tots ells englobats a un hipertema comú. Per entendre-ho millor us recomane la lectura de qualsevol mostra, com per exemple aquesta:
            La variació lingüística d’una mateixa llengua dependrà fonamentalment de tres aspectes. La variació històrica, que afecta al pas del temps. Per altra banda, la variació geogràfica, que està relacionada amb el lloc del mon on el parlant s’ha educat. Finalment, hi trobem la variació social, associada amb el sexe, edat i formació del subjecte.

Esquemes de progressió complexa: són els més freqüents i paral·lelament els més difícils de desenvolupar. Aquest fet es dona perquè els textos reals no semblen reiteratius i forçats reflectint només un tipus de temàtica; així s’estructuren combinant els tres esquemes anteriorment esmentats. Com que a la pràctica del dilluns no escrivírem  cap text amb aquesta estructura, aprofite els deures que vaig intentar corregir a la pissarra. Parle del fragment seleccionat de Clau blanc, el qual podeu trobar baix l’encapçalament de la fitxa de la teoria. En aquest cas es tracta d’una progressió complexa perquè d’un hipertema naixen tres temes amb els seus respectius remes, tenint el compte que d’un d’ells aflora una estructura de progressió costant, ja que en comptes d’eixir un rema, ixen dos.

            Pel que féu a la literatura destacar com m’imagine que hauran fet els demés companys l’examen que no fou examen, el simulacre. Sent honest, he de dir que només li vaig fer una lectura ràpida el dia d’abans, però, vaig tindre molta sort, ja que Blandín de Cornualla (una novel·la que em llegí l’avaluació passada per pujar nota) i Les cróniques de Ramon Muntaner (un llibre que m’ha deixat Toni i que tinc pendent de llegir) varen tindre un pes important a les preguntes. 14 de 25, un encert més del necessari per al positiu de la proba, pels pèls.
            De totes formes, ara que comence a estudiar i torne a rellegir les preguntes, no es presenta com un examen excessivament complex. Opine que fou més difícil l’apartat de literatura de decembre així que en aquest aspecte estic prou satisfet.
            Ja només queda posar-li gasoil al depòsit, calfar els motors i agafar amb força i determinació l’última corba d’aquesta segona avaluació per a intentar crear-nos el millor matalàs del curs; la tercera és la més difícil i estressant, així doncs cal preparar-se aquestes dues el millor possible.
                Sort!


Agafem l'última corba

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

S'agraeixen els comentaris dels companys i les companyes de classe al meu apunt.