diumenge, 3 de febrer de 2013

LES VEUS DEL TEMPS GUARDARAN SILENCI

SETMANA 2.3: 28 – 3 Febrer

            Amb les sessions d’aquesta setmana el 21T finalitza les tasques al voltant del llibre que portem treballant des de la primera avaluació, Les veus del Temps guardaran silenci...
            La setmana anterior no tinguérem cap classe de valencià, ja que dilluns fou Sant Vicent i els altres dos dies Toni estigué indispost per a vindre al centre. Així doncs, avançàrem amb el llibre des de casa, llegint una de les propostes que via blog el mestre féu i fent-ne posteriorment un comentari d’aquell que cadascú trià. Jo vaig elegir Llibre de l’ordre de cavalleria (podeu consultar el comentari que vaig fer a l’entrada Setmana 2.2).
            Per tant, dilluns i dimecres els empràrem en acabar de vore els textos que segon el programa havíem de tractar.

EL MASCLISME
            Sens cap dubte l’abastiment d’aquest tòpic, el masclisme, a les sessions de lectura d’aquestos dies ha estat molt pronunciada. Contra aquells qui amb art especial es fan bells hòmens contra tota natura, El perill de les romeries i en defensa de les dones han sigut, en la meua opinió, les protagonistes més significants. La primera i segona, escrites per Francesc Eiximenis i Sant Vicent Ferrer respectivament, defensaven la superioritat de l’home, així com la necessitat de que aquest haguera de demostrar que és el sexe fort. Per altra banda, la tercera, de Bernat Metge, exposa (sense poder eliminar del tot alguns trets masclistes) que tot allò roí que es destaca de la dona també ho presenta l’home. Aquest tipus de fragments eren molt interessants d’analitzar, car a l’apartat de la seua aplicació als dies d’avui es podia jugar amb la controvèrsia que encara a la societat es presenta en front a aquest tema. En aquest sentit, un dels aspectes que resulten més complicats a l’hora d’elaborar el nostre comentari resideix en intentar que no es veja entre línies la ideologia política del que ho escriu, encara que aplegue a ser molt difícil.
           
            El comentari realitzat l’anterior cap de setmana ens ajudà molt als que ho vam fer perquè dijous vam tindre una proba idèntica, però amb altres textos és clar. Els consells personalitzats que Toni va fer contribuïren a perfilar la qualitat dels escrits i així, l’èxit a la prova del passat 31 estava quasi garantida.
            El mestre va oferir quatre fragments per a treballar i jo vaig triar Exemple del mercader ambiciós i el diable, de Francesc Eiximenis. Fora de l’argument, que ja de per sí és curiós (pujaré el meu comentari quan ja per la setmana que ve estime, que Toni ens tornarà els treballs), em cridà molt l’atenció i m’agradà en aquest sentit la finalitat amb la que s’escrivia el conte. A l’hora de classificar-lo, parlàvem clarament d’una prosa religiosa que, amb grans esforços (i inútils), tractava de frenar la intrusió dels pensaments humanístics als caps de les gents del poble. Era graciós veure com Eiximenis intentava blindar la mentalitat de les classes baixes per tal de que els seus valors cristians no desaparegueren, ja que d’ells depenien en molts casos la bona vida dels nobles. Tot açò em recordà molt a alguns moviments que el govern ara fa a l’educació pública, com la intenció d’eliminar la filosofia del batxillerat... Però com açò ja podia ser susceptible d’opinió política ho vaig deixar a banda al comentari, de fet, no sé per què ho escric ara ací...
            En qualsevol cas, el treball del llibre Les veus del temps acaba amb aquesta prova final i d’aquest mode, part de la prosa medieval (encara ens queda el Tirant). En contra de tot pronòstic ha estat aquest apartat de l’assignatura el que més m’ha agradat de tot el que portem de curs. Supose que més que pels continguts (que ja els vaig vore anys arrere) ha estat per la forma en que ho hem treballat, d’una forma totalment participativa i pràctica; i molt poc teòrica, ho suficient per tal d’entendre els contexts històrics i socials. M’agradaria molt que, la part de literatura de la següent avaluació (que supose que n’haurà) la treballem del mateix estil que aquesta.
            Acaba ja la setmana, una que convindria oblidar al 21T. Molta sort i molts ànims a tots. 

Francesc Eiximenis i José Ignacio Wert

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

S'agraeixen els comentaris dels companys i les companyes de classe al meu apunt.