diumenge, 10 de febrer de 2013

DE LES VEUS DEL TEMPS AL TIRANT LO BLANC, I DEL SEGLE D’OR A LA COHERÈNCIA

SETMANA 2.4: 4 – 10 Febrer

            Setmana destinada al tancament ja definitiu del llibre Les veus del temps amb el lliurament de les correccions i punt i a banda a la literatura per començar, o millor dit retomar, els continguts de llengua amb la coherència.
            La sessió del dilluns (l’única a la qual vaig assistir) començà amb la repartició dels controls que férem el passat 31 de gener  en torn a l’anàlisi d’un dels quatre textos proposats per Toni. La nota inesperada i molt millorable, un 8,6. Estrictament fou un 9, però les faltes em varen jugar una mala passada i es llevaren 4 dècimes. Us pose a continuació el varem o ítems de correcció per si algú s’oblidà i vol consultar-los:
            - Presentació de l’autor i l’obra: 2 punts
            - Assenyalament del gènere literari i tema: 1 punt
            - Resum dels principals esdeveniments: 5 punts
            - Mots, expressions, registre i estil: 1 punt
            - Relació amb l'actualitat i deducció d'autor i receptors: 1 punt

            En primer lloc vaig perdre mig punt a l’apartat del resum. Per lògica economia temporal Toni no tingué l’ocasió de, fragment per fragment, exposar els ítems que aquestos havien de tindre. Amb una senzilla regla de tres m’adone ràpidament que a mi em faltà un. L’altra errada purament tècnica (recordeu que les altres dècimes es descomptaren pel que fa a l’ortografia) estigué al següent apartat: mots expressions, registre i estil. La paraula cagar, tal i com va aclarir Toni, no pertany al registre col·loquial com vaig posar al meu comentari, si no a l’estàndard; de tal forma que supose va ser aquest el motiu de l’altre descompte de mig punt. El resultat de tot això és un 8.6, que podia haver estat un 9 i que hauré de treballar. L’aspecte positiu de tot això, every cloud has a silver lining, és que l’exercici comptarà un 10% de la nota i encara em queda un altra oportunitat al vinent examen de literatura; sense que servisca tot això, òbviament, com a justificant de les errades que vaig cometre. Podeu revisar i llegir, si us fa gana, el meu comentari a les entrades del dia 31 de gener o bé punxar al següent enllaç: Exemple del mercader ambiciós i el diable.
            Tancat definitivament el llibre de lectura, Toni introduí el Tirant lo Blanc de Joanot Martorell i amb ell les activitats propostes per a la seua avaluació. Per un costat a cadascú li assignà un capítol per tal de resumir-lo, en el meu cas el cinqué, i per altre repartí un llistat de propostes per a fer un treball creatiu en torn a l’obra. Entre totes les possibilitats en podíem triar un xat, una notícia periodística, un cartell publicitari, una entrevista, un text jurídicoadministratiu o una carta. Cada activitat suposarà mig punt sobre la nota d’avaluació i pense que tindran molt d’èxit perquè és una forma molt més lúdica d’animar a la lectura que fent un examen de preguntes específiques i fetes a traïció que no faran més que desmotivar a l’alumnat. Sense haver començat la lectura, estic indecís entre tuitejar una conversa entre la Viuda Reposada i Tirant o bé fer una carta d’amor entre Carmesina i Plaerdemavida, ja vorem...


            Finalment, el mestre tancà la classe introduint l’apartat de llengua, concretament la coherència, llegint un text  de Daniel Cassany. Mai ho hauria pensat però, tal volta hauria preferit allargar més la prosa medieval i deixar un poc menys de temps per a la llengua, la que pensava que m’agradava més.
            La resta de dies no vaig anar a classe. En el cas del dimecres fou perquè vaig secundar la vaga i vaig anar a la manifestació de Blasco Ibáñez on sincerament, esperava més gent. Opine que més val queixar-se ara que quan no puguem pagar-nos la carrera o no ens arribe la nota per les poques places que s’oferiran; així i tot, pareix haver molta gent que podrà pagar-se els estudis a una privada, si no, no puc entendre la baixa participació... El dijous, com ja haureu llegit a altres posts vam fer la visita a la Politècnica de València. Vaig acabar bocabadat amb la gran universitat que tenim a la nostra ciutat, ja no soles per tindre un magnífic campus i unes excel·lents instal·lacions, també per les immenses i de gran qualitat infraestructures que la fan funcionar d’una forma tan òptima. Si ho parem a pensar, van ser dos dies de contrast.
            Comencen els exàmens i pareix que ja expiren les dos setmanes aquestes tan rares que hem tingut, ara ja caldrà posar-se les piles.
            Molta sort!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

S'agraeixen els comentaris dels companys i les companyes de classe al meu apunt.