diumenge, 17 de febrer de 2013

Comentari

Exemple del mercader ambiciós i el diable

L’autor d’aquest fragment és Francesc Eiximenis (1327/1330 – 1409). Va nàixer a Girona, Però va residir més de vint-i-cinc anys a València, on va escriure la major part de la seua obra. Com es mostra en aquest fragment, la seu obra té com a finalitat básica l’adoctrinament de l’home, intentant ajudar l’home a trobar el camí de la rectitud.

Ens trobem davant un fragment narratiu, en el qual el tema d’aquest exemple són les conseqüències que porta el fet de tractar amb el diable i tindre una actitut ambiciosa com la que té el protagonista d’aquest relat.

Tot comença quan un mecader a Mallorca, agraït pels beneficis del seu treball, anà a la Seu per encendre candeles a totos els altars. Com que li’n sobrava una, va dedicar-li-la al diale. Aquest, mentre el mercader dormia, se li aparegué en somnis oferint-li el que ell desitjara. L’ambició de l’home el va portar  a demanar diners, i el diable, en resposta, li va fer creure que anàven al camp on trobaria un tresor. Per marcar el lloc i tornar a la nit següent, el diable, com que no hi havia una altra cosa, li va suggerir fer les seus necesitats en el lloc. El mercader, content, va despertat amb la trista noticia que s’havia cagat al llit, i que to havia sigut un engany del diable amb el qual no hauria hagut de tractar, i menys encara, per a demanar-li diners.
 
 
És un text prou senzill i fàcil d’entendre ja que no utilitza un register massa culte, fent servir així, un  registre estàndard a la mà de qualsevol lector. Una expressió que m’ha cridat l’atenció es “…propi escarni…”. Trobant-se quasi al final del fragment i definint molt bé el que porta el fet de fer tractes amb el diable.

L’autor del text, com ja he comentat, dirigeix aquest relat a persones e les quals vol fomentar un tipus d’adoctrinament. És un ext de finals segle XIV, una época en la qual la gent, sobretot d’alts càrrecs, era, molt sovint, moguda per la seua propia ambició, una ambició que és fortament criticada en el fragment que acabe de llegir.

No sols podem aplicar aquest ensenyament a la societat del segle XIV, actualmente pot ser perfectament aplicat. No parlaríem tal vegada del  diable, però sí de certes activitats que encara que es sap que no són del tot correctes, l’ambició i el poder, fan a a les persones confiar en aquestes activitats, les quals, més endavant, els farà veure que es troben como aquest relat diu: “Cagats de cap a peus”.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

S'agraeixen els comentaris dels companys i les companyes de classe al meu apunt.