dissabte, 9 de febrer de 2013

Acabem ''Les veus del temps'' fent un comentarí

                  ''L'exemple del mercader ambiciós i el diable''

 L'autor d'aquesta obra fou Francesc Eiximenis (1327/1330 - 1409) i va naixer a Girona, fill d'una familia burgesa. Va residir més de vint-i-cinc anys a Valéncia i fou part de l'orde dels franciscans, pel que ja amb açó podem saber que era un home de religiós.
 El seu propósit al escriure aquesta obra va ser que l'home del seu temps, mitjançant exemples i históries rectifiquaren tot el que, des del punt de vista de l'autor, estaba malament (egoísme, dictadura, mentides...)
 L'obra que hem llegit mostra les característiques principals de, en general, els seus escrits. Veiem com fa referència al diable com un ésser al qual s'ha d' evitar pels seus enganys i mentide, i també com mostra que els diners no són el més important, sino que Dèu és el que ho domina tot.

 El génere literari podem dir que és un tipus de discurs de l'escolàstica clàssica que preten donar-nos un a lliço, per tat és un conte, ja que els contes tenen aquesta finalitat. El seu tema podrem dir que és el següent: ''Deu esta per damunt de l'esgoisme i els diners'' o més breu: ''L'egoisme paga factura''.

 El conte ens mostra a un mercader mallorqu´, el qual va a donar les gràcies a Déu per donar-lí un bon viatge encenent-li candeles a tots els altars, peró, com que sobra una, ca decidr donar-li-la al quadre pintat del diable. Aquella mateixa nit, el diable, molt agraït per l'honor, se li va presentar en somnis digent-li que li demanara un desig. El mercader li va demanar un muntó de diners, i el diable li ho va concedir. Li va donar una olla plena d'or, la qual estava en el camp, i per a trobar-la al matí següent havia de deixar-hi un senyal. El diable li suggerí fer les seues necesitats allá on era, i ell ho va fer. Al matí següent en resulta que tot era una mentida i que en comptes de diners, el que el mercader tenia era la seua merda, pel que el mercader se'n penedeix i aprén una nova lliçó.

 Aquest text el podem relacionar amb el llibre de ''El conde Lucanor'' ja que es una serie de contes que tenen com a funció donar un consell o un aprenentage a el lector.

 La finalitat d'aquest text podría ser la de dir-lis als homens que els diners no son la clau de la finalitat i que ''la avaricia rompe el saco'' , que l'egoísme es un fet roí i que mai acaba bé, o també, si mirem mes en l'ambit religiós podríem dir que l'autor tracta de fer veure a la gent ( pricipalmet nobles i reis, ja que eren els lectors fonamentals de les seues obres ) que no s'ha de confiar en el diable, que soles Déu pot fer-nos bé i que és l'únic amb quí hem de confiar.

Per a concloure aquest comentari, direm que es un text molt de la epoca, amb molts carácters religiosos, amb una liçó prou necesaria i, a més, dirigida cap al públic ''dominant'' de l'epoca ( rics i nobles ) que eren els mes egoístes i tirans.

Arantxa Puerta Gómez 21T

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

S'agraeixen els comentaris dels companys i les companyes de classe al meu apunt.