diumenge, 20 de gener de 2013

LET’S CROSS THAT BRIDGE WHEN WE COME TO IT

SETMANA 2.1: 14 – 20 Gener

            Ja comencem a agafar la marxa a l’aula 261, per als no entesos, la classe de valencià. Aquesta setmana s’ha basat en posar-li punt i a banda a l’apartat de llengua per a començar a calfar els motors de literatura.

Rossellonés, Alguerés, Balear, Apitxat...?
            El dilluns, a última hora, vàrem desenvolupar la tasca més difícil, i amb diferència, que fins a la data havíem fet a l’assignatura i, aportant la meua opinió personal, en tot el recorregut acadèmic que porte donant valencià. Encara que em vaig mirar diumenge a la nit els matisos de la dialectologia catalana em fou impossible distingir els diferents dialectes i ni tan sols arribar a entendre el que deien alguns del Rosselló o de L’Alguer. Por em dona pensar que ens trobem un apartat com aquest a l’examen de llengua, que no tardarà molt en arribar. Però bé, com diuen els anglesos, Let’s cross that bridge when we come to it.
            La segona part de les audicions estigué molt més interessant al meu parèixer i paral·lelament més fàcil. Haguérem d’analitzar no d’on venia qui parlava, si no allò què deia:
            · Tema i grau d’especialització: general o especialitzat
            · Registre de la parla: culte, literari, estàndard, col·loquial, vulgar...
            · Destacar alguns elements lèxics i expressions d’aquest.

            A més a més, sorgiren algunes discussions interessants pel que fa a allò del tipus de llenguatge, on estava el límit de l’estàndard i on començava el culte. Bàsicament aparegué a l’hora de classificar textos on els parlants comentaven aspectes lingüístics i utilitzaven termes com dialectologia, variació lingüística o àmbits d’ús. Com nosaltres havíem estat estudiant aquests conceptes no ens resultaren d’un alt nivell de registre. No obstant, per aquest motiu han de ser estàndard? La reflexió que jo vaig fer és que, si un alumne de primer de batxillerat biològic estudia teixits i aprèn termes com epitelial, connectiu, adipós o cartilaginós no és raó per a classificar-los com paraules estàndard, ja que tots sabem que pertanyen a un registre culte. Supose que al ser jo un alumne de ciències m’agrada tindre-ho tot ben enquadrat i pot ser la llengua tinga determinada flexibilitat.
            Canvie de tema abans de ficar-me en terrenys pantanosos. El dijous, finalitzada l’última audició inaugurarem la secció de la literatura d’aquesta avaluació amb la relació de lectures que haurem de fer amb Les Veus del Temps. Ramon Llull, Les cròniques, Llibres de Cavalleria, la prosa moral, l’Humanisme, la novel·la cavalleresca, Isabel de Villena i Joan Roís de Corella seran els protagonistes. D’aquest últim ja us avance que parlaré un dia d’aquestos, quan ja m’haja lliurat d’estos projectes que porte entre mans...
            Acabada la intervenció de Toni arreu l’agenda i metodologia d’aquest apartat del trimestre llegírem l’Exemple de la llebre i el lleó de Ramon Llull. Com que no trobarem dificultats al vocabulari passàrem directament a, en debat col·lectiu, tractar de posar-li un títol temàtic a l’obra. L’obstacle fou el dubte d’incloure o no la llisó a la nostre síntesi. Objectivament no hauria de ser així, però com en la meua opinió, la història es contada per una rabosa a un elefant per a exemplificar una situació, crec que estaria encertat reflectir l’ensenyament subliminal. Doncs de no ser així, estaríem excloent el perquè es conta aquesta història. Si reviseu el text veureu com no es comença directament la història, trobem una breu introducció. Si aneu a revisar-ho de segur que enteneu que estic dient. Així que, finalment, la meua proposta per al títol fou:

LA INTELIGÈNCIA ES MÉS PODEROSA QUE LA FORÇA
                                                          
           
            Açò ha estat, en resumits comptes, el que hem fet els tres dies de la segona setmana de l’any a classe de valencià. Espere que ja que jo tinc segur que no gaudiré aquestos dies de vacances, ho feu vosaltres. Així i tot em pareix que un cavaller de la Manxa no us deixarà molt...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

S'agraeixen els comentaris dels companys i les companyes de classe al meu apunt.