dijous, 31 de gener de 2013

EXEMPLE DEL MERCADER AMBICIÓS I EL DIABLE


            A continuació analitzarem i comentarem el contingut del fragment Exemple del mercader ambiciós i el diable, escrit per Francesc Eiximenis.
            Aquest autor català va nàixer a Girona al si d’una família burgesa. De molt jove ingressà en l’orde dels franciscans i va estudiar en les universitats més importants de l’època. Va residir més de 25 anys a València, on escriví la major part de la seua obra. L’obra a la qual pertany aquest fragment constitueix Lo Crestià, un magne projecte en què pretenia bastir una espècie d’enciclopèdia que incloguera tot el saber del moment i la doctrina cristiana. Ens n’han pervingut quatre llibres. En el primer tracta dels fonaments de la religió cristiana i el segon de la dignitat i la moral del cristià; el tercer, del pecat i del mal; i el dotzè, sobre aspectes d’organització política (d’on s’ha estret aquest fragment).
            En relació al gènere literari a què ens enfrontem, observem que pertany a la prosa religiosa i moral (concretament la del segle XIV). Llegit el text podem definir el tema que tracta com L’ambició no ens porta a cap lloc.
            Quant al resum, com ens trobem front a una narració, descriurem els principals esdeveniments relatats. Un mercader de Mallorca arriba a la Seu per donar gràcies als sants encenent-los una vela. Com li’n sobra una li l’encén a un quadre del diable i aquest, en somnis li ho agraeix. Com a recompensa deixa al mercader demanar-li allò que vulga i ell, li diu que vol diners. Al somni, el diable li mostra on amagava una olla plena de diners a un camp, que podria arreplegar al dia següent. Per senyalar el lloc, el mercader fa les seues necessitats al lloc on l’hagué soterrada. En despertar, veié que s’havia fet tot al llit i s’adonà que aqueixa fou la recompensa que el diable li féu.
            En relació amb els mots o expressions direm que Francesc Eiximenis n’usa d’un prou estàndard, que a alguns fragments arriba a barrejar-se amb el col·loquial. Òbviament no podem dir que deixa a banda l’estil literari, ja que la narració presenta alguns trets que ens recorden que en tot moment es conta una història.

“...buscant per tot arreu, no trobava cap pedra ni cap fusta, ni res per deixar-hi el senyal, el diable li va dir...”

         Aprofitant aquests trets relacionats amb l’estil podem deduir immediatament que està dirigit al poble, car algunes expressions com ara s’havia cagat al llit ens ajuden a entendre que no soles estava dirigit a la societat aristocràtica1.
                         Amb eixes dades i l’anteriorment comentat quant al gènere literari, ja podem caracteritzar tant l’autor com els destinataris. Francesc Eiximenis és un home que aposta per la fe i religiositat catòlica. Recordem que al segle XIV l’Humanisme intenta penetrar als ideals de la societat, però, es trobarà amb clars opositors com l’autor d’aquesta obra que contribuiran a continuar lluitant per mantindre el cristianisme front a les noves corrents de pensaments. Vista la intenció de l’autor instantàniament pensem en els destinataris com les classes baixes que comencen a saber d’allò que defensa l’Humanisme i sobretot a declinar-se per aquesta postura, ja que lògicament aposta i afavoreix grups socials. Per concloure aquest apartat metaforitzarem que la línia receptor i emissor és una espècie de lluita per mantindre els costums tradicionals del pensament catòlic, on el poble tira de la corda cap a l’Humanisme i Francesc Eiximenis cap al cristianisme.
             A l’hora de relacionar aquest text amb altres ens acordem del, esmentat a classe, Conde Lucanor, on un noble li demana consell al seu amic cada capítol i aquest li dona una possible solució als seus problemes fent servir-se de contes o exemples als quals queda perfectament reflectit l’ensenyament moral.
            Aquesta relació faria referència a la forma didàctica d’ensenyar, però, si volem ser més específics i aprofundir amb el vertader tema de l’obra: l’ambició; tots hem sentit parlar del conte de la dona de la llet. Com la seua avarícia per tindre els diners que imaginava guanyar partint del simple gerro de llet, caigué i tots els seus desitjos s’evaporaren.
            Per tal de concloure el comentari hem de dir que aquest fragment del dotzé llibre de Lo Crestià tracta d’explicar la importància de l’acció cristiana de rebutjar tota acció ambiciosa, tot englobat a un context històric i social on la literatura religiosa i moral intentava frenar l’arribada dels nous pensaments humanístics.

1. Per tal de ser fidel, no he canviat el contingut del comentari (salvant faltes ortogràfiques i gramaticals), per tant, aquest apartat és erroni, ja que com Toni comentà a classe, paraules com cagar pertanyen al registre estàndard i per això, no podem qualificar el text com col·loquial. Per a més informació visiteu l’entrada Setmana 2.4. o bé feu click al següent enllaç per anar-hi: De Les veus del temps al Tirant lo Blanc, i del Segle d'Or a la coherència


L'ambició no ens porta a cap lloc...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

S'agraeixen els comentaris dels companys i les companyes de classe al meu apunt.