diumenge, 27 de gener de 2013

El comentari

BLANDÍN DE CORNUALLA
El desencantament de la donzella

Aquest és un fragment d’un llibre de cavalleries anomenat Blandín de Cornualla. Cal situar-lo a principis del segle XVI (o finals del XIII). Contra el que és habitual en aquest segle, el seu autor ha es manté anònim. És un llibre que no segueix un únic fil argumental, sinò que està format per numeroses aventures protagonitzades pel cavaller Blandín, entre les quals trobem el fragment que acabe de llegir.

Podriem dir que el tema és l’aventura que escomet el cavaller Blandín al arribar a un castell en el qual troba una donzella dormida, que no pot despertar, ja que està baix els efectes d’un encantament.

Com es tracta d’un fragment narratiu podem resumir els principals esdeveniments:

Blandín es trobava en un castell amb una peculiaritat. En el seu interior es trobava una donzella encantada a la que sols es podia desencantar d’una forma. Blandín, desitjós de lliurar-la d’aquest encantament, preguntà al germà de la donzella quina era la possible solució al problema. El donzell l’informà dels perills que portava el voler desencantar-la, ja que per a aixó, era necessari agafar un ocell anomenat Blanc Astor, però que per portar-lo hi havia que anar a una torre en la qual hi trobaria tres grans portals. El primer, amb una serpent; el segon, amb un drac; i el tercer, amb un sarraí encantat i violent al que sols podia matar si li llevava una dent. El cavaller es posà en camí, i el que més li va costar desfer-se d’ell, va ser, come ll suposava, el sarraí encantat. Lliure el camí, agafà l’ocell i s’el donà al donzell, qui posant-lo en la mà de la seua germana la va desencantar.
 
M’ha cridat l’atenció que Blandín, quan es dirigeix al germà de la donzella sempre ho fa d’una forma molt peculiar, com ara “Donzell graciós…”, “Donzellet amorós…”. Es un text prou fácil de llegir. Els pesonatges entre ells es dirigixen de forma estàndar, pot ser donat que els personatges pertanyen, crec, a un nivell social similar.

Crec que és un text que merament entreté a la societat que en aquell temps tenia el plaer de llegir. Com he dit abans es trobaria al voltant dels segles XII i XVI. Al incloure fets fabulosos, fa que no siga la clàssica novel·l de cavalleries a la que estem acostumats.

Clarament relacione aquest fragment amb la història de la Bella Dorment, una donzella encantada que no desperta fins que no arriba el cavaller que decideix desencantar-la tornant-li la vida "...la donzella tornà a la vida, i s'alçà sospirant i fortament meravellada." Es prou similar. No sols aquest fragment, el llibre està ple de referències que s'asimilen a aquesta coneguda història.
 
 

1 comentari:

  1. No equivoques els dos termes ja que sembla que no els tens clars: novel·la cavalleresca i llibres de cavalleries.
    Et done algunes idees més per si vols ampliar el teu comentari i deixar-lo ben rematat:

    "El tema del qual parteix l’obra és un tema clàssic, que també actualment trobem en tot el gènere d’aventures, siguin pel·lícules novel·les o còmics: l’heroi que marxa, opcionalment amb un amic, a cavall (western), amb moto o amb cotxe (road movie), volant (Flash Gordon o Bola de drac) o a peu (Kung-fu), per posar-ne uns exemples, i no fa més que trobar-se amb aventures i reptes que ha de superar per deixar-nos amb la impressió final que és un gran heroi. El punt de partença, també al Blandín, és el viatge que emprenen els protagonistes a la recerca d'aventures que, si són superades, confirmaran el seu coratge i vàlua. Tot i que, com hem dit, al nostre conte no hi ha descripció psicològica ni, doncs, evolució psicològica, ni tampoc no és aprofundit el sentit que té la recerca que emprenen; tradicionalment aquesta mena de viatges són iniciàtics, una recerca exterior que va paral·lela a una recerca interior, la recerca de la pròpia identitat mitjançant un procés de maduració. És veritat que el narrador de Blandín no aprofundeix en això, perquè només li interessa entretenir, però aquest aspecte, d’una manera esquemàtica, com a marc, també hi és. Comparant-ho amb el procés que fa una persona quan s’emancipa, que sap que s’ha fet gran quan veu que pels seus propis mitjans és capaç de vèncer els obstacles que li posa la vida, els nostres herois surten a l’aventura, s’enfronten amb els reptes individualment i sabran que són veritables cavallers quan veuran que per ells mateixos superen els obstacles, les proves, que se’ls presenten. És per això que només Blandín demostra ser un bon cavaller."

    ResponElimina

S'agraeixen els comentaris dels companys i les companyes de classe al meu apunt.