dilluns, 5 de novembre de 2012

Poetes arabigovalencians - Ibn al-Abbar de València

Qui fou Ibn al-Abbar de València?

 Va nàixer a València a punt d’entrar el  segle tretze, al 1199. No sols es reconeix aquest autor per ser poeta, també va desenvolupar tasques d’historiador, polítiques i  antològiques. De fet, quan estudià a València, decidí elaborar un repertori biogràfic arreu de les vides i obres dels desens de mestres que allí hi havia. Aquest autor és també fonamental històricament parlant, ja que constitueix l’últim gran exponent i continuador de la cultura literària d’Al-Andalus, considerat com l’ingeni que naix d’un període nefast i obscur per tal de salvar la seua honra i aconseguir el prestigi. Amb la conquesta de València per Jaume I, Ibn Al-Abbar fou desterrat a Tunísia, on exercí com a secretari dels sultans i va ser encarcerat. Cal esmentar que la seua mort no va ser natural, l’executaren.


L’obra d’Ibn al-Abbar de València

 La seua obra destaca per l’amplia varietat d’escrits i poemes que recitava als sultans àrabs, de fet la seua obra més important, de la que després parlarem, està emmarcada en aquest terreny, és la Cassida en sin, escrita per a ser exposada davant el sultà de Tunísia. L’època de major fertilitat poètica d’aquest arabigovalencià fou la localitzada als anys com a desterrat, on escriví nombroses composicions exaltant i fent honor a la seua pàtria, a més de, com hem dit a l’inici, diverses antologies poètiques i repertoris biogràfics. També cal esmentar la redacció del text Faltes de Secretàries ja que, més que per la seua forma o el seu estil, fou famós per que gràcies a la seua publicació, Ibn al-Abbar fou alliberat de la presó. Va ser per tant una obra de penediment, on el poeta explicava les errades i imperfeccions dels secretaris dels sultans, fent-ne ús d’exemples tomats a partir d’observacions fetes als seus companys. Quan els sultans foren coneixedors d’aquest perdó tan especial, decidiren llevar-li la condemna.

 D’aquesta forma, podem establir a grans trets dos temàtiques fonamentals a les quals va desenvolupar la seua obra al-Abbar:
1. Recopilació de dades, elaboració d’antologies i redacció de diverses biografies mentre va a estar a València, sobretot en els seus anys com estudiant.
2. Dedicació plena a la història i exaltació de les virtuts de la seua terra. Destaquen, els elogis, les alabances i els crits de pena per la reconquesta de la ciutat valenciana.


Exemplar de l’autor comentat - Cassida en sin (fragment)
 Ens trobem en front a un crit de protesta i informació de la situació de la ciutat de València cap al sultà de Tunísia. En quant a l’estructura, podem establir dos clares seccions temàtiques al text: per una banda, la descripció del dràstic canvi que a ulls d’Al-Abbar ha sacsejat la ciutat; i per altra, la ràbia que sent cap a l’autor d’aquestos fets, que com tots sabem, encara que no es esmentat, es tracta de Jaume I. Trobem una gran quantitat de sentiments nostàlgics que fan referència a aspectes religiosos.

Com reviure el passat? Només són que ruïnes
els col·legis aquells on tothom recitava l’Alcorà!

Un altre aspecte que m’ha cridat l’atenció és com percep l’autor la figura de Jaume I. Si ens fixem en els últims versos trobem que arriba a qualificar-lo com un dimoni, l’únic objectiu del qual consisteix a arruïnar València, sense descans. Parla que realitza una esforç titànic i es proposa com a objectiu principal desfer tot allò aconseguit pels àrabs al municipi

Un infidel ha vingut a esborrar tanta bellesa;
designat pel destí per a dur-li perdició

 Personalment, el recurs utilitzat que més m’ha cridat l’atenció és eixe simbolisme que utilitza per a descriure allò que ha ocorregut. Es a dir, mitjançant aspectes físics tracta d’explicar un canvi o una situació moral. Per exemple, a l’inici del text Al-Abbar deia que s’havien canviat les mesquites per les esglésies. Amb aquest canvi, òbviament físic, es tracta d’explicar la transició religiosa que ha succeït a la ciutat. Una volta parla de les creences passa a descriure com es sequen i endureixen els jardins típicament verds, tranquils i plens de vitalitat característics de València. Utilitzant la narració d’aquest fet, exposa la desaparició de la llum i serenitat als carrers, el colorit, l’equilibri...

El jardí que amb delit encantava els nostres ulls,
les arbredes verdejants, ja s’han secat i endurit.

 Podem parlar d’aquest recurs com un simbolisme o una metàfora especial, ja que es designen realitats esdevingudes a València amb la realitat d’altres aspectes, tot i que estan directament relacionats entre sí.
Conclouré el cometari d’aquesta obra dient que Ibn Al-Abbar aconseguí crear una escriptura poètica plena de sentiment, dolor i força amb l’únic objectiu d’informar als seus superiors de la situació valenciana.

Bibliografia
1. Les veus del temps - Antologia I (Dels orígens al Segle d’Or). DDAA
2. Poetas árabes del País Valenciano, Universidad de Alicante. Margarita Lachica
3. Wikipedia: Ibn al-Abbar. http://es.wikipedia.org/wiki/Ibn_al-Abbar

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

S'agraeixen els comentaris dels companys i les companyes de classe al meu apunt.