diumenge, 16 de desembre de 2012

No hi ha millor forma de dir adéu al 2012.

10 - 13 de Desembre.

Última setmana.
La sensació de que açò avança cada vegada més ràpidament.
2012.

Potser, quasi amb tota seguretat, aquesta haja sigut la darrera setmana completa de classe de valencià de l'any. L'ambient d'aquesta setmana ha reflectit ben bé allò que hem fet i hem viscut, tant a la classe de valencià com en altres matèries. Nervis, molts nervis, però sobretot, la satisfacció de vore com els díes es fan cada vegada més curts, i sense donar-nos compte, ens hem plantat a la darrera setmana de classe de l'any.

Nervis.
Satisfacció.
Allò més difícil ja ha sigut superat.

Dilluns.
Aquest primer día d'una setmana que es presentava més complicada que mai no vam tenir classe de valencià i, per tant, vam eixir una hora abans de l'institut.
Temps suficient per a ocupar altres aspectes d'importància a la nostra vida.

Dimecres.
Ens plantavem a l'ecuador de la setmana.
Arribaven els moments més complicats.

Vam entrar tot convençuts a la classe de valencià amb tan sols la nota de l'examen al cap. D'una manera una mica precipitada, vam saber que les nostres notes no estarien disponibles fins al dijous següent.
Una esperança als nostres caps que s'apagava en apenes cinc minuts de classe.
Potser, en algunes persones residia la tranquil-litat d'allargar el coneixement de la nota de l'examen un día més.
Suficient.

La resta de la classe la vam dedicar a l'explicació de la que serà el nostre tema d'estudi en les pròximes setmanes. L'introducció general a la variació lingüística es presenta com una especialitat delicada, tot i que de segur que amb el seu estudi corresponent no serà gens difícil.
No ho sembla.

''L'anècdota'' d'aquest dimecres potser la vam trobar a l'hora de llegir el text referit a l'argot juvenil, amb l'ús d'algunes expressions que tots hem utilitzat o encara contínuem dient.
Rialles.
S'apropava el moment.
L'examen.

Dijous.
El día.

L'entrada a classe es va produir d'una manera molt ràpida. En el pensament de tots es trobava conéixer en apenes uns minuts la nota del seu examen. L'entrega es va fer esperar un poc, degut al discurs previ que Toni va fer sobre la seua valoració i explicació d'alguns punts importants de l'examen.

El moment.
Toni va entregar-nos el nostre examen.
4.45 / 5.

La veritat és que esperava una cosa semblant, però em va alegrar vore la meua nota. Sobre 10, el meu 8,9 em deixava molt conforme, sobretot vegent com havien anat altres notes a la classe. Vam dedicar el temps de la classe a l'anàlisi, punt per punt, de tot l'examen. Poc més hi ha que dir d'aquesta classe, que es va fer molt tranquil-la.

Ara mateix, resten pocs dies de classe i cal esforçar-se i ajudar-se més que mai.
Adéu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

S'agraeixen els comentaris dels companys i les companyes de classe al meu apunt.