diumenge, 18 de novembre de 2012

Vull codonyat o, com dirien a l'estranger, membrillo

SETMANA 9: 12 – 16 novembre

            Arribà el dotze de novembre, l’inici de la setmana s’esdevingué un dia especial, puix les TIC no jugaren al nostre favor i els companys que havien d'exposar hagueren de posposar-ho per al dijous. Dimecres no tindríem classe de valencià per això de la vaga general, que supose tots haureu seguit presencialment o a distància gràcies als mitjans de comunicació. Així, substituírem la lliçó de literatura per una d'adequació. En aquest cas en férem una breu introducció a quatre recursos textuals, però, sense portar-los a la pràctica. Parlàrem de la dixi, que podia ser:
·Personal: quan algun element de l’enunciat feia referència a les persones de l’enunciació: al receptor o a l’emissor.
·Espacial: representada sota demostratius espacials i adverbis de proximitat o llunyania.
·Social: marques específiques que senyalen la relació entre els interlocutors del text.
·Textual: ús d’una forma díctica que ens porta a un element que prèviament ha aparegut al text.
·Temporal: marques en formes d'adverbis, morfemes verbals o sintagmes nominals amb demostratius que indiquen passat, present o futur respecte a l’enunciació.
            També ocupà un temps de la classe la modalització, que definírem com un gran conjunt d’elements que vehiculen les actituds, creences, intencions de l’emissor respecte a l’enunciat o les opinions. Les marques més destacables d’aquest fenomen n’eren elements lèxics, interjeccions, alternança de codi, l’èmfasi, unitats fraseològiques (aquest vocable vol dir locucions, fórmules habituals i proverbis), figures retòriques o modalitats oracionals no assertives.
            No ens oblidàrem de fer una ressenya al discurs citat, que es dóna quan l’emissor d’un missatge afegeix explícitament altre enunciat que correspon a un altre emissor previ. Aquest concepte l’englobàrem dins de la polifonia, la possibilitat d’advertir en alguns enunciats la presència d’una o més veus alienes a aquell que les enuncia.
            I acabàrem aquesta sessió teòrica amb la menció de l’antítesi de la modalització: la impersonalitat, donada quan l’emissor decideix no mostrar-se a través dels enunciats que construeix i quan tampoc implica el receptor en el discurs. Les conseqüents marques són algunes tals com construccions amb semblar i parèixer, de subjecte indeterminat, esdevenimentals, impersonals reflexes o  d’infinitiu on el subjecte semàntic s’interpreta com a genèric.
            Immediatament aplicarem els coneixements fins a la data adquirits a dos textos: un que exposava la conversa entre dos dones a una cafeteria i l’altra, una definició d’un concepte mèdic. Tot acabà més o menys respost excepte algunes qüestions del segon.
            Finalitzada la primera ració de valencià i obviant la vaga del dimecres passem directament al dijous, conclusió i tancament de les exposicions de literatura. Andy, Sergio Merino, Pablo Giménez i Raúl Gimeno ens varen parlar d’una forma més detallada el que va ser dels cèlebres catalans Ausiàs March i Jaume Roig.
            Del primer d’ells destacaren que fou el primer poeta que es va desprendre de la tradició trobadoresca abordant com a tema principal la mort i la tolerància amb les dones. La seua poesia no sols influí en poetes catalans, si no també en castellans i les temàtiques que tractà foren l’amor sensual, la transcendència de la mort  i l’esperit vital. March utilitzà un estil senzill i concís a la seua obra i el seu català estigué desproveït de provençalismes.
            Respecte a Jaume Roig, destacaren que estudià medicina i combinà aquesta activitat amb l’escriptura. L’obra més important va estar l’Espill, un dels escrits més importats de l’edat medieval i fonamentals del s. XV. Tracta d’un text misogin amb intenció lúdica, d’entretindre, on el protagonista és el propi narrador que, amb la intenció de casar-se a corre-cuita, ho fa sense meditar amb una parenta seua.
            Completada l’última exposició enganxàrem a la classe un poc més d’adequació amb la introducció del text de Toni Mestre: El codonyat. Simplement destacar un fragment que em cridà l’atenció:
Al meu país, em vaig sentir estranger.”
            Resultarà molt curiós i peculiar resumir aquest text en primera persona, així ho exigeix la Selectivitat...

Vull codonyat...
                      I ja com a conclusió diré que aquest dissabte fou la segona fase dels exàmens del Grau Mitjà. Constava de quatre proves: la lectura d’un text en veu alta, un col·loqui i interacció amb l’examinador de forma oral arran Twitter i l’eccehomo, la redacció d’un article d’opinió de 200 paraules que tractara el tema dels cursos a distància per xarxa; i per acabar, la correcta redacció d’aquest dictat que ara us cite. Cal dir que n’encertí totes les paraules llevant bèstia, que encara que a mi em sonava que s’escrivia amb b, la forçada pronunciació de la coordinadora d’aula em va confondre i vaig acabar optant per la v.

El genet sovint es distreia amb pensaments que l’allunyaven del tema que volia imposar-se: una dona, una nova cella o alguna cosa relacionada amb la seua vida de soldat. Llavors, una imatge silenciosa sorgí del fons de la seua abstracció. Es veia cavalcant per un soldar seguit per un estol d’ombres. En passar per davant d’una església es descobria sense minvar el galop. De sobte, quan una iguana travessava el camí, el cavall feia un moviment fals i queia espernegant amb una pota trencada. El genet desenfundava la pistola i amb dos trets matava la bèstia.

            Molta sort a tots els que haveu feta aquesta part i també als companys de classe, doncs s’apropen dos exàmens que seran fonamentals per a aquesta avaluació.

                 Gaudiu de la setmana, en la mida del que és possible.

3 comentaris:

  1. Moltes gràcies pel teu aport, jo he fet 3 faltes i una, estic segur que també va ser per la pronunciació: estic quasi segur que va dir espernejant en compte de espernegant.

    Ja vorem...
    Molta sorts a totes i tots

    ResponElimina
  2. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  3. Gràcies a tu pel comentari. He consultat el teu dubte i el mot “espernejant”, que dius que va pronunciar el teu examinador/a, no existeix en valencià.
    Un salut i sort per a tu també!

    ResponElimina

S'agraeixen els comentaris dels companys i les companyes de classe al meu apunt.