diumenge, 11 de novembre de 2012

Punt i a banda

SETMANA 8: 5 – 9 Novembre

            Començà la setmana amb un pacífic, tranquil i moderat debat de qüestions vàries on participà tota la classe. La conseqüència? L’eliminació per aparent unanimitat de les rúbriques com diuen alguns, jo preferisc parlar de la fi de la influència de les nostres valoracions sobre les notes dels companys, ja que molts alumnes han exposat les seues conclusions basant-se en la rúbrica al llarg d'aquestes sessions. Tal volta un joc semàntic, jo no ho veig així...
            Dilluns fou el torn per a exposar de Fany, Andrea, Iván i David Sayago. Per qüestions de temps es va veure truncada quan acabà Andrea i es recuperà el dimecres només començar la classe. Els expositors ens parlaren del segle d’Or de la literatura valenciana, anterior al de la llengua castellana i reconegut com un dels més temprans que la història de les llengües mai ha viscut. Explicaren que les primeres manifestacions de poesia culta a Europa van ser escrites pels trobadors i destacaren l’actuació dels cèlebres Ausiàs March, Joanot Martorell, Jaume Roig, Sor Isabel de Villena, Bonifaci Ferrer i Joan Roig de Corella.
            Varen aprofundir en tres autors:
· Per una banda Andreu Febrer, que formà part de la cancelleria reial. Gràcies als seus viatges pugué aprendre i adaptar recursos i experiències viscudes. Es conserven 15 poemes d’ell, onze dels quals són amorosos, dos sirventesos guerrers i dos elogis més, de tipus cortesà.
· El senyor Gilabert de Proxità (segles XIV-XV) també es va fer un lloc a la sessió. Va participar a una expedició a Sicília i fou condemnat a presó. Va escriure en llengua occitana, el seu vocabulari era molt ric i el tema amorós era un dels més usats per ell.
Guardeu silenci...
...per a que els companys puguen exposar
· Pere March volgué tancar l’exposició amb la seua intervenció. Nascut al segle XIV a València i pare del cèlebre Ausiàs March, aquest autor valencià va inspirar les seues obres en els sentiments que visqué al llarg de la seua vida, on destaca “El mar d’amor” amb l’empra de temes trascendentals.


            L’altra part de la literatura catalana d’aquesta setmana la desenvoluparen Laura, Sílvia i  Melannie amb una continuació del tema ja introduït pels darrers companys: el segle d’or. Jo vaig trobar l’exposició com un èmfasi dels trets ja exposats a l’anterior, on introduïren un poc de matèria relativa a la decadència valenciana. Com explicà Laura, l’arribada de l’empremta i l’expansió del castellà suposà la caiguda de la nostra llengua, encara que mai morí completament, sofrí diversos períodes de degradació.

            Acabat aquest esquema d’idees bàsiques s’obriren pas Melannie i Sílvia. La primera d’elles ens presentà a Jordi de Sant Jordi, cançoner essencialment amorós influenciat per els trobadors del s. XIII. Va recórrer a recursos retòrics i se’n conserven 18 poemes, dels quals els més vells són els “Estramps”. Es destacà l’abundància de provençalismes lèxics i flexions verbals al seu valencià. Sílvia estigué qui tancà de forma molt satisfactòria segons Toni l’exposició. La seua lectura, comentari i anàlisi d’un text d’aquest autor li meresqueren un deu, moltes felicitats!  


            I ja per a acabar, la part d’adequació textual. El dimecres constituí una jornada de reflexió dels tipus de texts atenent al seu estil i intenció comunicativa. Com ho varem fer? Amb l’ajuda i els passos d’un full que Toni ens passà.


            És l’hora d’acomiadar-se. Molta sort als “mitjás” que es juguen aquest dissabte el títol.

            Fins a la propera setmana!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

S'agraeixen els comentaris dels companys i les companyes de classe al meu apunt.