dimecres, 31 d’octubre de 2012

Sobre l'aplicació de rúbriques i valoracions

És llàstima que el problema no l'hàgem abordat a fons a classe per a desenquistar la valoració que fem de les exposicions amb la matriu que tenim per a aquesta pràctica. D'una situació d'injustícia en què el professor no va tenir en compte inicialment dues valoracions més per a donar la nota mitjana d'alguns alumnes, tal com havíem negociat, sembla que els greuges comparatius s'han escampat des de la penúltima sessió i s'arriba a ridiculitzar la utilització de la rúbrica fins a l'extrem d'aplicar de manera intencionadament incorrecta els marcadors a fi de demostrar no se sap encara què. La manera d'actuar d'avui no tracta de corregir errors de l'aplicació del sistema, sinó que es carrega el mateix sistema de què ens dotem per a desenrotllar les habilitats d'expressió oral. Hi ha moltes maneres de protestar, de reclamar la justícia ni que siga d'una qualificació. Maneres i maneres. Però em sabria molt greu que la causa del meu post fóra motivada per un 0,05 o un 0,1 de la nota de l'avaluació, ja en aquesta data. Al darrere trobe que deu haver-hi altres "històries" que s'hauran de solucionar per a no cohibir el funcionament de la resta de la classe. Si no, seria un mal rotllo. Ho abordarem a classe la pròxima sessió.

6 comentaris:

  1. Si et vols referir al comentari del company, no ha sigut gens incorrect, a soles una manera perfectament correcta de "valorar" el esforç dels companys i com tu mateix dius, objectiva.
    Jo crec que si es tracta a tots per igual, amb el mateix respecte i la mateixa rúbrica de valoració, seria més amé ,)

    ResponElimina
  2. Bé, supose que per indirectes però òbvies al•lusions em toca respondre a aquest post. Per descomptat que no es tracta d’una qüestió ni de 0.05 ni de 0.1 punts, en cap dels casos i si algú ha interpretat açò està francament equivocat. Ací el quit de la qüestió està en que trobe, com a opinió personal que ja vaig contar a l’anterior post, el mètode d’avaluació de les exposicions un tant inapropiat. Fins al moment se’ns ha dotat el dret a opinar; de fet, està inclòs com a possible contingut dels posts setmanals, i jo l’he abordat. Un punt de vista positiu és tan vàlid com un negatiu sempre i quan estiga apropiadament fonamentat i argumentat; així doncs, voldria en primer lloc deixar clar que no es tracta, almenys per la meua part, de que em posen menys o més nota. Es tracta de que pense que ser avaluadors amb els coneixements que en tenim es impossible i crec que ha quedat demostrat a classe. Veritablement eren justes les notes que han eixit de la rúbrica? No, però eren lícites, doncs complien els requisits i apartats de la mateixa. Amb açò no vull que ens quedem amb l’anècdota d’avui, si no que reflexionem si veritablement podem obtindre una nota objectiva a partir de la taula. Si ens proposem posar un 2, ho podrem aconseguir tirant per uns camins o uns altres, i si volem posar un 10 a la mateixa presentació, pense que també ho podrem fer mitjançant altres pautes. Sincerament penseu que estem sent objectius a les valoracions?

    “m'han ficat una nota un molt dolenta. Ja em tocarà puntuar a mi, ha ha ha”

    Amb aquesta cita textual d’un company arreu el tema crec que queda prou clar fins a on arriba la nostra objectivitat...
    Aclarit açò m’agradaria concloure en que no cal ser apocalíptics, aquesta es la percepció d’un alumne de 27. Si el mestre considera apropiada l’activitat ha de continuar fent-la, més que res perquè té més experiència que un estudiant i sap allò que els va millor i pitjor. No em pot agradar tot, ho sent. De totes formes encara queden 26 alumnes per a desenvolupar la tasca. Si tan devastadora per a l’activitat ha sigut la meua aportació o si n’he desmuntat d’una forma tant dolenta l’exercici, és tan fàcil com obviar-me, de veres que no m’importarà que no en tingues en compte la meua intervenció, tan sols volia explicar amb un exemple lúdic que no es pot ser objectiu, per la nostra part, a l’hora d’avaluar.

    ResponElimina
  3. Gràcies, Anri i Carlos, per opinar sobre aquest tema. Us agraïsc les vostres aportacions perquè em permetran respondre-us amb profunditat i amb el fi de continuar fomentant el treball cooperatiu i la corresponsabilitat en la classe, objectius per als quals tots sou competents malgrat temors i discrepàncies. Però això ho faré demà, ja que ara no em resta gaire temps. Ens llegim per ací, doncs. Bona nit

    ResponElimina
  4. Ja que m'han citat vuic dir que el meu anterior comentari no anava tan de debo, es més, estic content de la meua nota actual, no pense puntuar injustament es que volia ficar una imatge més graciosa i no se m'acudia com. Com us preneu les coses .Jejeje

    ResponElimina
  5. Acabe de fer un llarg escrit de comentari que s'ha esborrat per una manipulació errònia de l'ordinador. Em sap molt greu pel temps perdut i perquè ara només puc sintetitzar de manera general, sense poder contestar-vos personalment. Confie que, si és necessari, tinguem ocasió de seguir a classe el debat.

    A grans trets diré que els alumnes poden ser tan avaluadors com els professors si pretenem acompanyar l'aprenentatge de reflexió, de responsabilitat i de col·laboració entre iguals al mateix temps que s'acompanya d'orientacions sobre objectius que es volen aconseguir amb cada activitat, seqüència (d'activitats), projectes de treball, etc. La rúbrica ajuda a centrar-se en els criteris d'avaluació i en què s'ha de millorar: no tot el món té una ment igual ni tan ben estructurada per a aconseguir amb un 10 objectius programats de fàcil aparença.

    Justificar, argumentar, etc., no significa manipular intencionalment arguments que no convencen: mai no obtindrem una nota objectiva si no avaluem fidelment amb els criteris d'una rúbrica que se'ns propose. Una altra cosa és la discussió sobre els criteris proposats o sobre l'escala de valoració.

    M'alegra que opineu tots tres. El debat serà enriquidor i, sobretot, educatiu.

    ResponElimina
  6. Hola a tots i totes. Sóc Míriam, professora de castellà a Torrevella. Si em permeteu, volguera aportar la meua experiència amb els meus alumnes respecte a l'ús de les rúbriques d'avaluació. Quan hem fet exposicions orals a l'aula, aquestes les avaluavem amb rúbriques semblants a les que utilitzeu vosaltres. Els alumnes sempre han valorat positivament tindre pautes per avaluar altres companys, ja que amb els ítems sabien "objectivament" en què s'havien de fixar i com havien de preparar l'exposició oral.
    Personalment, pense que els alumnes podeu ser perfectament avaluadors amb els coneixements que teniu, més encara si us aporten i us faciliten els punts que s'han d'avaluar i on s'haveu de fixar. Respecte a l'objectivitat o no de les notes, he de dir-vos que les notes-qualificacions seran objectives si també avalueu objectivament i ajustant-vos als criteris que marquen els items de les rúbriques d'avaluació. Á més a més, convé adequar-se als criteris "que toca" i no a "segones intencions" que desvirtuen la finalitat d'una activitat tan interesant com ara és l'avaluació cooperativa entre companys. No tots som iguals, no tots ho fem igual tot; i sovint, un company pot veure en nosaltres allò que nosaltres mateixa no hem vist que podem millorar. Un company pot valorar perfectament allò que hem fet millor i ens pot aconsellar sobre les coses que hem de millorar. Estaria bé que us fixareu en què les pautes-rúbriques tenen la finalitat d'ajudar-vos a veure què podeu fer millor; aquestes són una guia i no heu de convertir-les en excusa per solucionar o "vengar" altres qüestions. Bé, no interromp més la vostra dinàmica de classe. Isc modestament per la porta d'aquesta aula virtual, i espere haver aportat un altre punt de vista al debat-discussió que us dueu entremans.

    ResponElimina

S'agraeixen els comentaris dels companys i les companyes de classe al meu apunt.