diumenge, 14 d’octubre de 2012

MONÒLEG: CRIATS, MISOGÍNIA I XANTATGE

SETMANA 4: 8 – 12 Octubre

            Aquesta setmana, per fortuna o per desgràcia, no perguérem cap sessió de valencià. Començà el dilluns, com de costum, amb l’aclariment dels encara existents problemes del blog, tot i que s’ha publicat un tutorial al primerdebat.blogspot on s’explica pas a pas com publicar entrades. Després, segons el programa, la següent activitat estava prevista en la tertúlia i posta en comú dels trets més rellevants i de les preguntes per al poema LXVIII d’Ausiàs March. No obstant, es trencà l’esquema previst i acaba convertint-se en un monòleg.

Poema LXVIII
Correcció a classe del Poema LXVIII
            Ens trobarem amb un poema molt peculiar, doncs l’autor tractava d’explicar el seu amor a la dona fent ús d’una curiosa metàfora: l’escassa fidelitat que tenien els servents als seus amos. L’home explicava que ell no faria com la resta de criats, sempre li seria fidel, passara el que passara i en les circumstàncies que foren. Mitjançant aquesta obra aprenguérem que és un senyal a un poema típicament medieval: el sintagma o paraula amb les quals qui escriu el poema es refereix al seu amat o amada. En aquest cas era, com vaig concretar al meu monòleg, plena de seny.

            La resta de la classe l’emprarem en grup per a analitzar el penúltim poema de la primera bateria de l’Edat Mitjana:
L’Espill o Llibre de les dones
            Aquesta obra ha estat sens cap dubte la més forta de totes, una obra misògina que narra els menyspreus i aspectes negatius que sent el poeta la nit de bodes cap a la seua dona. Es deia que la noia es pixava damunt, que podria el llit quan es movia, que utilitzava un drap pudent i brut quan tenia el període, que no es preocupava de rentar-lo  ni d’arreplegar-lo... El nostre grup va concloure en que darrere d’aquella situació hi havia sentiments de repulsivitat, fastigosos i sobretot forçats que  apuntaven a una clara relació de convinença. Toni ens explicà que aquella misogínia era una de les característiques típiques de la literatura medieval.

            La classe del dimecres arribà amb la sorpresa de que el dijous hi havia examen per a uns, i l’explicació de la prova que anàvem a fer per a altres. Dic açò perquè hi hagué prou gent que es va sorprendre quan el professor ens explicà els diferents punts de la prova que anàvem a fer dijous, perquè no s'havien assabentat a les sessions anteriors. Jo personalment, com altres companys, ja sabia que hi tendríem examen, així que no fou cap novetat. Deixant a banda aquest tema i abans de desenvolupar el tipus d’examen, us parlaré de l’últim poema comentat, també de forma col·lectiva.

La balada de la garsa i l’esmerla
            A mi personalment em va agradar molt aquesta obra perquè era una mena de jeroglífic. M’explique. El primer que vaig pensar en llegir-ho va ser que es tractava d’un home que sentia un amor no correspost, i que amb tota l’humiltat de mon, intentava mitjançant la paraula i la compassió que la dona a la que estimava almenys li dedicara una mirada als ulls. No obstant, com que aquest poema tenia una complicada estructura sintàctica, amagava un missatge ocult. Després de l’anàlisi i de la relectura amb més cura m’adoní que en realitat li feia, l’home a la dona, un xantatge, doncs el protagonista li deia que si no la mirava i intentava enamorar-se, ell es suïcidaria i per tant, quedaria sobre la seua consciència el fet d’haver mort.

            I arribà dijous, i per tant, el primer examen que férem. Toni ens donà les indicacions i cadascú tractàrem d’acabar-ho de la millor forma possible. Jo, podeu dir-me pessimista però, crec que els resultats seran una mica catastròfics. Particularment jo estic un poc desconcertat doncs a casa em vaig preparar la prova d’una forma lleugerament distinta de la que després Toni demanà a classe. Així doncs vaig fer les modificacions oportunes que vaig poder, encara que no estic segur de si ha servit. D’aquesta forma la setmana que ve concretaré la nota i les bases del treball de literatura que ja s’apropa.


            Si m’ho permitiu, no m’agradaria tancar aquesta setmana sense fer al·lusions i felicitacions a l’excel·lent obra que Arantxa, amb la col·laboració de la seua falla, interpretà aquest dilluns al teatre La Rambleta. A tots aquells que, com jo, gaudiren i es rigueren amb Criatures els recomane que estiguen amb els ulls oberts, doncs, si no m’equivoque, la votació als premis dels teatres fallers s’obriran a tothom qui haja acudit a vore les representacions almenys una vegada. Així doncs, avisats tots, m’acomiade.

            Gaudiu la setmana!

PS. Espere que perdoneu els sarcasmes que m’han eixit escrivint.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

S'agraeixen els comentaris dels companys i les companyes de classe al meu apunt.