diumenge, 7 d’octubre de 2012

LA SETMANA LÍRICA


SETMANA 3: 1 – 5 Octubre

           I arribà el dilluns amb els problemes del blog sense solucionar. Invitacions sense rebre, enllaços trencats i adreces electròniques invàlides. Com pareixia que ja començava a convertir-se en costum emprar entre cinc i deu minuts dials a la solució d’aquestos imprevists, Toni ha optat per resoldre personalment al departament de valencià o bé a l’hora de l’esbarjo en la sala de professors tots els contratemps relacionats amb el blog i la plataforma virtual. A més, férem lleugers comentaris sobre els comentaris fets durant el cap de setmana i l’esmena de la publicació del resum de Toni al primerdebat.blogspot.com.
            Acabada la part virtual de la sessió, el professor es disposà a lliurar els resums que vam fer l’anterior setmana ja corregits. Els resultats en un àmbit general foren molt positius, no obstant, se’ns advertí que la dificultat pujaria al llarg del curs amb alguns problemes com la condensació informativa. Els deus, els nous i els huits estigueren les notes més abundants. La meua en particular fou un 9+, que atenent als barems de Toni implica l’absència d’una idea fonamental amb bona expressió i redacció. L’última part de la classe, tot el dimecres i la major part del dijous la dedicarem a analitzar fonamentalment els dos poemes medievals següents:

Tinc un desfici, ai inclement – La Comtessa de Dia

            Aquest quasi l’havíem acabat d’analitzar la darrera setmana, no obstant per tal de concloure’l amb les idees clares, realitzarem una síntesi d’allò treballat. Aquest poema descrivia l’amor de la poeta en front a un home que no l’ha correspost. El jo líric del poema es dirigia al cavaller que amava, i pretenia aconseguir que s’adonara que ella el volia i que es penedira del mal que l’havia feta a canvi d’una nit boja.

Trobairitz escribint un poema
            Al poema observarem un interessant recurs literari consistent en el canvi d’ús de la 3a persona a la 2a quan la poetessa es referia al cavaller. A la tertúlia explicarem que açò és devia al context mitjançat el qual la trobadora parlava amb l’amat, si eren temes llunyans utilitzava la tercera persona (desamor, mal, dolor...) i si eren temes més propers i calents utilitzava la 2a (proposicions, penediments, sugerències...). També varem parlar del triangle amorós format entre el receptor, la poetessa i el marit d’aquesta, amb el qual jugava molt la trobadora, fet que ens dona a entendre que parlem d’un amor real i no simbòlic, doncs ademés es feien al·lusions al sexe. Personalment, com us vaig contar, el que més em va cridar l’atenció d’aquesta obra es la seua autoria femenina, doncs tenint en compte l’època i els prejudicis en llegir el poema més que una obra d’art jo veig una obra de coratge. Finalitzarem la tasca explicant la nostra percepció del “missatge ocult” que amagaven els dos darrers versos. Jo vaig interpretar que la poetessa volia escapar-se lluny amb el cavaller per tal de començar una nova vida sense les persones que feien impossible la seua relació. Un lloc on pugueren amar-se i gaudir de la seua companyia aliés de crítiques i llaços familiars.

Balada – Andreu Febrer
            Aquest el varem treballar per grups de 4 i 3 persones, de forma que la finalitat objectiva era que tots extraguérem conclusions, resultats i dades del poema mitjançant la cooperació de tots els membres del grup. En aquesta ocasió ens trobarem amb una poesia molt peculiar, ja que es barrejava la llengua occitana i la valenciana. Varem intentar llegir en aquesta primera per a vore la semblança amb la nostra llengua i ens varem adonar que era prou difícil. Ja podeu imaginar que per tal d’acabar entenent-lo haguerem d’anar a la traducció en valencià modern. Una volta entés, vegerem que el poema era el lament d’un home. El primer que calia aclarir és que partíem d’una relació que portava molt de temps. El poeta és qui exposava el seu dolor, doncs la seua dona havia deixat d’estimar-lo, notava que l’havia perduda. D’aquesta forma expressava la seua angoixa vital perquè creia que el seu cor ja no podia tornar a estimar. Afrontà l’actitud de la seua amada sobretot amb desesperança, explicava que ja no tenia il·lusió ni força per a tornar a estimar a altra persona. A més deia que no hi veia que la dona fora a tornar a voler-lo i es mostrava sorprés en front a aquesta sobtada decisió.
            L’activitat va finalitzar amb la tria d’una cançó coneguda de tema semblant a la del poema. Al grup optarem per Someone Like You de Adele, doncs és l’exemple totalment oposat a l’actitud del poeta i d’aquesta forma es pot aplegar a entendre a la perfecció el poema, llegiu la tornada de l’obra:

Nevermind I’ll find someone like you
“No importa, trobaré a algú com tu”

            
             Aquesta filosofia és l'antítesi a la del nostre protagonista, encara que sap que ja no pot traure amor de la relació, està disposada i convençuda a trobar a algú amb les mateixes o més qualitats que l’anterior.
            També cal dir que a aquesta darrera sessió el professor ens exposà la proposta d’un treball d’investigació de literatura medieval que anirem fent aquest mes i el que ve. Així doncs, com que segur en parlarem més d’açò la setmana que ve, us aniré contant més coses, el proper cap de setmana.
            Finalment, Toni ens encomanà la tasca d’analitzar individualment a casa un poema d’Ausiàs March que ja introduírem a classe amb la lectura en occità i la feina de començar a llegir i entendre L’ESPILL de Jaume Roig. Explicaré a la propera entrada els resultats de l’anàlisi.

            Gaudiu el proper dia de la Comunitat!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

S'agraeixen els comentaris dels companys i les companyes de classe al meu apunt.