diumenge, 28 d’octubre de 2012

LA DIETA DUKAN DELS ALUMNES: COM CONVERTIR-SE EN DOCENTS EN MENYS DE 20 MINUTS

SETMANA 6: 22 – 26 Octubre

            Aquesta setmana hem començat a desenvolupar l’apartat de literatura de l’avaluació. El vehicle que Toni ha triat per a impartir les classes és el que us vaig comentar la setmana anterior, s’assignaren per grups de 3 o 4 diversos temes de literatura medieval valenciana que havien de ser exposats a classe oralment. Això suposaria un deu per cent de la nota final de Nadal, es a dir un punt, dividit entre el treball escrit a Google Drive i l’exposició a classe. Aquesta activitat l’ha programada els dilluns i dijous, amb el dimecres lliure per tal de fer parèntesi.
            Com us he dit, ja hem iniciat la tasca, i per tant, ja han fet el seu treball dos grups. El primer fou l’integrat per Borja, Pedro i Pablo, que ens varen parlar de la contextualització historicocultural. He de reconèixer que la història és un camp de coneixement que no desperta massa simpatia en mi, així que obviament el tema que desenvoluparen em semblà avorrit. No obstant cal dir que Toni els posà molt bona nota, així que al seu judici ho varen fer molt bé. A grans trets feren un ràpid repàs que començà amb la ruptura de l’imperi romà i acabà amb la unió dinàstica entre Aragó i Castella fruit del casament entre els Reis Catòlics. Abordaren temes com els estatuts que defensaven o perjudicaven la llengua catalana, alguns certàmens lingüístics com els jocs florals i altres punts històrics intermedis als dos esmentats abans: els pobles visigodes, la invasió musulmana i conversió a l’Al-Andalus, la reconquesta de València...
Ibn Al-Abbar de València
            La següent exposició, la del dijous, fou la del meu grup: Arantxa, Pablo i jo. Tractarem els poetes arabigovalencians, consistia en fer una petita introducció teòrica a aquesta corrent d’escriptors i després parlar de tres d’ells i comentar un poema de cadascú. Aquest encapçalament li tocava fer-ho a Miguel Ángel, però com se’n va anar a Miami Toni accedí a improvisar una a mode general abans de que començàrem a exposar. Situà aquestos autors a la València d’Al-Andalus i explicà que conèixer-los era fonamental per tal d’entendre la resta d’escriptors valencians posteriors a ells. A continuació, mitjançant una presentació digital amb trampa (era un PDF), cada membre desenvolupà un poeta clau i el comentari d’un dels seus texts. Arantxa parlà d’Ibn Khafja d’Alzira, Pablo d’Al-Russafí de València i jo, per últim, d’Ibn Al-Abbar de València. El meu autor m'agradà perquè era especial, es diferenciava dels altres dos per la seua tasca històrica. Es a dir, no fou famós a soles per els seus escrits poètics, si no també per l’extensa tasca biogràfica i antològica que va realitzar al llarg de la seua vida. Ademés, històricament parlant és un personatge clau, doncs va ser, de tots els arabigovalencians famosos, l’últim abans de que es conquerira València. Estigué ell el que va viure l’exili a Tunísia, i per tant, el que va despertar el seu sentiment patriòtic. Escriví nombrosos poemes idealitzants i nostàlgics dirigits a la seua terra, entre ells, el que vaig comentar jo a classe, la Cassida en sin. Consistia en una obra l’objectiu de la qual era explicar al sultà a qui servia, l’arravatament de la ciutat valenciana per part dels cristians. Utilitzava nombroses al·lusions a la religió i oferia tot tipus d’insults cap a Jaume I, arribant a qualificar-lo com el dimoni.

La famosa rúbrica d'avaluació
            Abans de començar, el professor donà a uns parells d’alumnes rúbriques d’avaluació per a l’exposició i ens explicà com funcionaven. També va dir que els estudiants valoràvem d’una forma més pesimista el treball. Malgrat aquest pronòstic, Toni ens avaluà amb menys nota de la que els companys proposaren. Les notes foren: a Pablo López un 5, a Arantxa un 7 i a mi un 9.5 (crec). Jo estic amb la resta de la classe, a Pablo el posaria un 6 i a Arantxa un 9. De totes formes, si sóc sincer, he de dir que m’agradà que no tingués en compte l’opinió dels alumnes, i no ho dic per aquest cas en particular, ho dic en general. No crec en l’autoavaluació i menys encara en l’avaluació per part dels companys de classe, que ni son docents, ni tenen els coneixements aptes per a fer-ho ni atenen a les exposicions al 100%, jo el primer dels que ho fa. Està molt bé que facem la pràctica, però la meua opinió es que no ha d’anar més enllà, que no es tinga en compte a l’hora de posar nota al grup, més que res, perquè els alumnes no ens podem convertir en docents en 20 minuts. Un enginyer industrial, si vol treballar com a professor, ha de realitzar un curs al llarg d’un any per a aprendre a ser docent, així que sincerament no crec que amb una rúbrica, adolescents de 16 anys ja puguen avaluar amb criteri i precisió. Un professor es fixarà en dades objectives, mentre que un alumne, encara que tinga una rúbrica davant ho farà amb molta més subjectivitat i segurament influirà la persona a la que estiga valorant. Ja sé que els professors de 1er de Batxillerat penseu que estic equivocat, però açò ho considere una qüestió d’opinions i acabe d’exposar-vos la meua amb uns arguments que crec estan prou fonamentats.
            Deixant a banda açò, conclouré aquesta entrada amb una breu descripció del que varem fer dimecres, l’esplai de les exposicions. Responguérem una enquesta arreu de la preparació i escriptura de textos: revisions, esborranys, relectures... Les preguntes i les opcions seguien sempre les mateixes pautes, ho feien amb aquest estil: 

Pregunta: A l’hora descriure un text fas x?
Opció A: Mai faig x
Opció B: A vegades i depenent del text faig x
Opció C: Sempre i d’una forma reiterada faig x

            Jo vaig respondre a quasi totes les preguntes el model de resposta de l’opció B, no obstant, pensava i estava quasi segur de que la resposta ideal per al professor seria la C. Va ser molt sorprenent i divertir adonar-me de que no, al contrari que tota la teoria dels llibres arreu d’això, que diuen que hem de revisar i refer els textos d’una forma obsessiva, Toni ens explicà que allò no era cert, que cap persona ho feia. Digué que el més apropiat era fer-ho quan ho necessitàrem i en les mides més apropiades. Vaig estar en total acord amb ell, de fet, varem coincidir en moltes respostes, moltes més de les que en un principi havia pogut pensar. Us pose un exemple prou clar: imagineu que heu d’escriure un conte, es absurd que agafeu i llegiu un altre per a vore l’estructura i estil que té, doncs tots hem llegit milers d'aquestos i ja sabem com funcionen. No obstant, si hem de redactar una instància, sí que haurem de triar i analitzar-ne una per a vore cóm hem de fer-la.
            La propera setmana us contaré com han anat les següents exposicions i com hem avançat a l’apartat de llengua. Així que m’acomiade desitjant sort i ànim a tots els companys del 21T per a l’examen de castellà.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

S'agraeixen els comentaris dels companys i les companyes de classe al meu apunt.