diumenge, 7 d’octubre de 2012

Amor i desfici a l'època medieval.

1-4 d'Octubre.

Cooperació a classe.

 

Dilluns. Començava la tercera setmana d'una manera intensa. No hi havia comparació amb la darrera setmana, quan només es va produir un xicotet contacte.
Açò es batxillerat.

Vam finalitzar la pràctica de l'anterior poema (Ibn Khalifa), i vam tractar-ne un altre. Tinc un desfici, ai, inclement, de La Comtessa de Dia, parla del desfici d'una dona que ha perdut el seu marit, considerant-se a si mateixa com la culpable de tot, i prega per tindre una segona oportunitat amb la que gaudir d'allò que tant desitja.

Un amor simbòlic, potser no.
No sempre és una dona la que s'expressa d'aquesta manera.

Aquest va ser el tret principal del que vam parlar, ja que quasi sempre són els homes els que es manifesten amb tant d'ímpetu.
Per opinar, he de dir que és un altre magnífic poema que obri lloc a diferents interpretacions: ''sols que em juràsseu, penedit, de fer ço que jo voldria''.

El desig de possessió d'una dona penedida.

Dimecres. La cooperació va predominar en aquesta classe. Ens vam reunir en grups de 3 ó 4 persones (el meu era de 3) i vam llegir La llegenda del 'cor menjat' dels trobadors valencians.

Una història que sens dubte no deixava ningú indiferent.

Tractava sobre l'amor d'una dona, madona Saurimonda, per Guillem de Cabestany, un cavaller de la comarca del rosselló. Aquest va ser fusilat pel seu amor per la dama, a qui després van donar com a menjar el cor del guerrer:

''Senyor, m'heu donat un menjar tan bo que mai més no en pendré cap altre''.

Inocents paraules que arribaren a ferir.
L'amor d'una dama que triomfaría sobre la mort.
Ella corregué a un balcó, i es deixà caure.

He de dir que cap de nosaltres no va captar a la primera el significat d'aquesta xicoteta llegenda. Tot i això, l'humor empleat és molt característic de l'època i per tant resulta una mica complicat entendre'l.

Sospiràvem.

Dijous. Arribava l'última classe de valencià de la setmana.

El cansanci es feia notar en l'ambient.

Toni ens va donar un full amb les diverses proposicions de treball d'investigació que d'ací a unes setmanes exposarem d'una manera oral. Eren propostes atractives en qualsevol cas, i jo faré el treball nº. 1 amb dos dels companys de classe.

Per a finalitzar, vam llegir una part d'una obra d' Ausiàs March (llibre Les veus del temps), tambè difícil d'entendre, i en la qual ens vam servir de la traducció al valencià actual per fer l'interpretació.

Difícil.
I açò no ha fet només que començar.

Adéu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

S'agraeixen els comentaris dels companys i les companyes de classe al meu apunt.