diumenge, 30 de setembre de 2012

Una sensualitat que provoca rialles.

24-28 de Septembre.

El primer contacte.

Dilluns. Començà la setmana amb una detallada explicació d'aquesta peculiar forma de treball que s'ha proposat enguany per a la classe de valencià. El mestre, Toni de la Torre, va explicar com funcionaríem al curs, mitjançant l'utilització d'un blog, el portfoli general i el wiki.
Una forma original de treballar que sorprenia tothom.

Dimecres. Una vegada aclarits els conceptes bàsics del funcionament, vam continuar amb el decàleg de normes que havíem començat a debatre la darrera classe. Vam comentar totes aquestes normes, una a una, sense apenes persones que s'oposaren, ja que la majoria d'aquestes són molt conscients i ajudaràn a fomentar la dinàmica de classe.
Fins que arribà la norma de la controvèrsia.

  •  Tot alumne que presente un treball amb un retard considerable rebrà una penalització del 20% de la nota. 
Va haver-hi una lleugera revolada.
Aquesta norma no era de l'agrat de tots.

Tot i això, vam decidir que aquesta norma es manté a peu, puix que no anàvem a trobar eixida per a aquest xicotet problema.
A mí m'agrada, qualsevol altra penalització no sería justa. També he de dir que em pareix una gran idea el fer un ''stop'' de 5 minuts en cada classe, jo el colocaría justament a le meïtat d'aquesta.
Tot per una mica de descans.

A continuació vam tractar el tema dels resums, y vam començar analitzant el text ''Conciliar la família i la feina''. He de dir que no és tarea fàcil extraure les idees, i molt menys fer la síntesi en tan poques paraules, açò ho he de millorar, però tot al seu temps.


''Tota la nit vam passar amb el vi roig de mà a mà''. Aquest era el primer vers del poema que ens vam dedicar a tractar el dijous.
Ibn Khafaja d'Alzira (Poeta arabigovalencià) tractaba en els seus versos la passiò i la sensualitat d'una nit de copes, que es tornava en una escena totalment eròtica en les seues darreres línies. Toni ens va convidar a realitzar una sèrie d'exercicis, com la comprensió d'aquelles paraules que no enteníem, la trobada de metàfores al poema o caracteritzar el poema amb adjectius que no sigueren els més corrents. Sense dubte la ''gràcia'' es va trobar en el tamarit que tremolava, fet que cadascú por interpretar a la seua manera. Jo no hi vaig trobar allò que va alçar tantes rialles, però supose que ja ho aclarirem demà a classe.

Doncs bé, tan sols puc desitjar bona sort a tots en aquesta setmana, ja parlem!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

S'agraeixen els comentaris dels companys i les companyes de classe al meu apunt.