dijous, 27 de setembre de 2012

TAMARITS QUE TREMOLEN I ESCEPTICISME ADOLESCENT


SETMANA 2: 24 – 28 Setembre

            Començà la setmana amb la presentació a la classe de l’espai virtual de l’assignatura: el blog, el wiki, el portfoli i demés, però com no recorde ni estime cap contingut important i que no haja comentat abans, em vaig a centrar en els dos següents dies, on va recaure el pes d’aquesta segona setmana.
            Així que arribà el dimecres i començarem la feina que teníem a mig acabar: debatre, modificar, comentar i avaluar el decàleg de huit normes que Toni ens preparà. D’aquesta activitat vaig a destacar la controvèrsia que arribà a l’aula quan sortí el debat arreu de la norma que proposava penalitzacions als treballs lliurats amb retard. Es va obrir el torn de paraula i les opinions estaven servides: gent que deia que era massa excessiva i d’altres que en pensaven que era una proporció adequada. A mi, se’m va acudir suggerir que deixara passar un poc de temps per a vore què persones eren les que, per norma general, complien amb els terminis d’entrega; doncs Toni digué que eixa norma era per a afavorir als que anaven al dia, i jo considerava i considere que no té massa sentit que els penalitzats puguen decidir quines son les seues penalitzacions. No obstant això, aquesta proposició fou descartada ja que el professor opinava que jo estava sent escèptic. Òbviament em donà una sèrie d’arguments, m’explicà que cal confiar en les persones, em digué que aquell escepticisme que mostrava, sent tan jove, podia aplegar a ser un problema. Jo crec que açò de no confiar en la gent no és una cosa amb la que es naix, o un tret que un decideix manifestar; si no un estat al que s’aplega després de l’experiència i com una mena “d’aprenentatge” forçat, al qual un arriba després de viure determinades situacions.
            En qualsevol cas, la classe continuà, i durant tota la segona meitat ens dedicarem a introduir-nos en la feina que pareix que serà fonamental al llarg del curs: fer resums. Toni ens explicà les característiques, eines i passos principals per a aconseguir fer-ne l'ideal. Aquestos son, a forma general les instruccions que cal seguir per tal de fer un resum excel·lent:

  1. Llegir i comprendre la totalitat del text al que ens enfrontem.
  2. Ser capaços de localitzar les idees fonamentals que l’autor intenta transmetre.
  3. Condensar i sintetitzar aquestes idees a la mínima expressió.
  4. Evitar formules que façan despistar l’atenció del sentit principal.
  5. Eliminar valoracions subjectives i escriure en la mateixa persona que està escrit el text.
  6. Reduir el contingut del nostre resum a la quarta part del text original.    
            Després d’haver fet la meua tasca, puc assegurar que és molt més difícil del que en un principi pot aparentar, doncs ser capaç de sintetitzar fins a una quarta part i ser hàbil per a trobar totes les idees fonamentals d’un text requereix molt d’esforç i atenció. Els treballs ja han sigut lliurats, així que la propera setmana rebrem els resultats, ja els comentaré per ací.
-Un exemplar de tamarit-
            I arribà el dijous, l’última classe, que emprarem en tota la seua durada en analitzar, observar i comentar un poema: El viatge de les mans, de Ibn Khafaja d’Alzira. La feina començà per aclarir els dubtes de vocabulari: oreig (brisa), rossec (acció de rossegar) alé (sospir, aire que ix de la gola) o el famós tamarit (un tipus de planta). Tota l’activitat la férem en conjunt, seguint un guió per tal de comentar satisfactòriament qualsevol text. El primer fou explicar l’acció que es descrivia, una xarrada entre un home i una dona que, sota l’efecte de l’alcohol, començaven a deixar-se portar per la passió i el desig. Després intentàrem localitzar algunes metàfores al text, aquestes són algunes de les que trobarem:

  • El lliri del seu coll (metàfora B de A): el coll es esvelt, rígid i blanc.
  • El narcís de les parpelles (metàfora B de A): la forma que descriuen és similar al de la planta.
  • La rosa de les galtes (metàfora B de A): el color roget a la cara de la dona.
  • Tremolava el tamarit (metàfora pura): ací, tenint en compte que ens trobem en front a un poema eròtic, cadascun que extragui les seues conclusions.
            Per a acabar la classe i la tasca d’aquest peculiar poema Toni preguntà a alguns alumnes per els seus dos versos preferits i ens demanà que tractàrem de definir amb poques paraules aquella obra. Els termes que finalment eixiren foren alguns com: sensual, eròtic o apassionant. La setmana vinent analitzarem altre poema distint, ja per grups. Així doncs ja m’acomiade fins al proper post.

            Gaudiu el cap de setmana!

1 comentari:

  1. Molt interessant el teu post, però... per què no has explicat la "gràcia" que et va fer allò de "tamarits que tremolen del poema"? Seria interessant conéixer la imatge mental que te'n vas fer per a donar més dimensió a la metàfora.
    Gràcies per compartir una valoració tan rica i extensa de la setmana. A veure si algun altre company s'anima a debatre amb tu algun d'aquests punts. Bon cap de setmana.

    ResponElimina

S'agraeixen els comentaris dels companys i les companyes de classe al meu apunt.